Atemptat de l'Estaci?? de Bolonya
De Viquip??dia
L'atemptat de l'Estaci?? de Bolonya (conegut en itali?? com la Strage di Bologna) ha estat un dels actes terroristes m??s greus que ha patit It??lia despr??s de la segona guerra mundial. La massacre va tenir lloc un dissabte, el 2 d'agost del 1980.
A les 10.25, a la sala d'espera de l'Estaci?? Central de ferrocarrils de Bolonya, va explotar una bomba de rellotgeria dipositada en una maleta abandonada que va causar la mort a 85 persones i en va ferir 200 m??s. Per a la ciutat de Bolonya i per a tot It??lia fou una dram??tica presa de consci??ncia de la recrudesc??ncia del terrorisme.
La detonaci?? de l'artefacte (producte d'una barreja de TNT i ciclonita) es va sentir en un radi de molts quil??metres i va destruir gran part de l'estaci??, on va tocar de ple el comboi Ancona-Chiasso, aturat a la via 1.
Aquell dia l'estaci?? era plena de turistes i de persones que se n'anaven de vacances o b?? en tornaven. La ciutat, que no s'ho podia esperar de cap manera, tot i no estar preparada per a un esdeveniment similar va reaccionar amb promptitud i efici??ncia, i com que les ambul??ncies no donaven l'abast a transportar els ferits als hospitals es van fer servir tamb?? autobusos i taxis.
Taula de continguts |
[edita] Relaci?? de les v??ctimes de l'atemptat
- (despr??s del nom figura l'edat de les v??ctimes en el moment de la mort)
|
|
[edita] La investigaci?? judicial
Tot just despr??s de l'atemptat, el govern de Francesco Cossiga i la policia van atribuir l'explosi?? a causes fortu??tes i m??s endavant van imputar la massacre a les Brigades Roges.
En realitat, es tractava d'una falsa l??nia d'investigaci?? que de seguida es va fer evident i que en els anys successius va causar moltes pol??miques i origin?? l'aparici?? de teories conspiratives relacionades amb l'anomenada estrat??gia de la tensi??.
Lentament i a empentes i rodolons, despr??s d'una complicada investigaci?? judicial amb importants interfer??ncies pol??tiques, i gr??cies a l'actuaci?? civil endegada per l'Associaci?? dels familiars de les v??ctimes de l'atemptat de l'Estaci?? de Bolonya del 2 d'agost del 1980, es va dictar la sent??ncia definitiva de cassaci?? el 23 de novembre del 1995: foren condemnats a cadena perp??tua, com a autors materials de l'atemptat, els terroristes neofeixistes Valerio Fioravanti i Francesca Mambro (que sempre se'n van declarar innocents), mentre que l'excap de la l??gia P2 Licio Gelli, l'exagent del SISMI (Servei d'Informaci?? i de Seguretat Militar) Francesco Pazienza i els oficials del servei secret militar Pietro Musumeci i Giuseppe Belmonte foren condemnats com a responsables de la falsa l??nia d'investigaci?? sobre l'atemptat.
El 9 de juny de l'any 2000 l'Audi??ncia de Bolonya va emetre noves condemnes per la falsa l??nia d'investigaci??: nou anys de reclusi?? per a Massimo Carminati, extremista de dreta, i quatre anys i mig per a Federigo Mannucci Benincasa, exdirector del SISMI de Flor??ncia, i Ivano Bongiovanni, delinq??ent com??.
Els inductors principals de la massacre no han estat descoberts.
A la placa commemorativa que hi ha a l'estaci?? de Bolonya figura la llista de les anomenades "v??ctimes del terrorisme feixista".
[edita] Cinema i literatura
L'atemptat de Bolonya forma part de l'imaginari col??lectiu itali?? i com a tal ha estat evocat en un bon nombre d'obres cinematogr??fiques i liter??ries. El curtmetratge de Massimo Martelli Per non dimenticare ("Per no oblidar", 1992) mostra la vida de diverses persones (interpretades per actors famosos com Giuseppe Cederna, Massimo Dapporto, Giuliana De Sio, etc.) durant l'hora immediatament anterior a la massacre. El documental Iltrentasette ("El Trenta-set") de Roberto Greco (2005) cont?? els testimonis de diverses persones que van prendre part a les tasques de socors. La massacre de Bolonya tamb?? ha estat recordada en la novel??la de Giancarlo De Cataldo Romanzo criminale ("Novel??la criminal") i, per tant, mostrada en la pel??l??cula hom??nima de Michele Placido (2005). El tr??gic esdeveniment fou recordat tamb?? en el film Da zero a dieci ("De zero a deu") de Luciano Ligabue (2002), en el qual Libero, un dels quatre protagonistes, revela que un amic seu ha perdut la vida arran de l'explosi?? a l'estaci?? de Bolonya.
[edita] Curiositats
El 2 d'agost ha passat a ser la diada en mem??ria de tots els atemptats, i la ciutat de Bolonya, juntament amb l'Associaci?? dels familiars de les v??ctimes de l'atemptat de l'Estaci?? de Bolonya del 2 d'agost del 1980, organitzen cada any un concurs internacional de composici?? musical amb un concert a la pla??a Major.
Per recordar la massacre, la reconstrucci?? de l'estaci?? va preveure de mantenir el forat a la paret causat per l'explosi?? a la sala d'espera: a m??s a m??s del forat, clarament visible, tamb?? s'ha conservat part de la pavimentaci?? original. D'altra banda, el sector reconstru??t de l'estaci?? presenta l'acabament exterior llis i no "encoixinat" com la resta de la fa??ana, perqu?? es pugui recon??ixer immediatament i sigui m??s visible. Tamb?? s'ha conservat intacte un dels rellotges que donen a la pla??a del davant de l'estaci??, que es va aturar a les 10.25, hora en qu?? roman per sempre m??s (es pot veure a la fotografia del costat, a l'esquerra de la fa??ana).
[edita] Enlla??os externs
- Associaci?? dels familiars de les v??ctimes de l'atemptat de l'Estaci?? de Bolonya del 2 d'agost del 1980 (itali??)
- Text ??ntegre de la sent??ncia de cassaci?? del 23 de novembre del 1995 (itali??)
- Centre de documentaci?? historicopol??tica sobre els atemptats, el terrorisme i la viol??ncia pol??tica (itali??)
- unattimoventanni.it (itali??)
- Reconstrucci?? completa de la investigaci?? judicial (itali??)
- Bibliografia completa sobre l'atemptat (itali??)
- P??gina oficial de l'Estaci?? Central de Bolonya (itali??)
- Bloc "iltrentasette, mem??ries d'una ciutat ferida" (itali??)
- Comit?? "L'Hora de la Veritat" (itali??)
- Concurs de Composici?? Musical 2 d'Agost (en mem??ria de l'atemptat) (itali??)
- Observatori Democr??tic (itali??)
