Artesa
De Viquipèdia
Artesa és un nucli poblacional situat al terme municipal d'Onda (Castelló) a uns 3 kilòmetres del nucli d'Onda.
Taula de continguts |
[edita] Població
Presenta una estructura urbana complexa atès a les xicotetes dimensions del poblament. Artesa, essencialment està formada per carrers que baixen cap al riu Sonella (Anna, nom oficial). Les edificacions, on escasseja l'arquitectura culta, són de dos plantes amb coberta de teula àrab i murs de maçoneria. Destaca la posició privilegia que té l'església, baix l'advocació de Santa Anna. Esta església està situada a una plaça de topografia complexa. Fou greument afectada per la guerra Civil del 1936-1939, i en els últims anys es restaurà la façana. Al sostre d'esta església podem trobar una inscripció que diu: "AÑO 1887",encara que esta és la data d'alguna restauració ja que el temple data del Segle XVIII. Artesa també compta amb un llavador del Segle XIX que es troba en un paratge d'agradable visió.
El Calvari d'Artesa està en un estat de conservació molt roín. Fins i tot algunes de les estacions s'ha derruït i els retaules de la majoria estan o bé trencats o bé desapareguts.
Com en Onda, en Artesa també podem trobar-nos pel carrer plafons ceràmics devocionals; així, trobem tres plafons al llarg dels seus carrers: un de la Mare de Déu del Carme (Segle XIX), un altre de Sant Josep (Segle XIX) i un altre de Santa Anna (Segle XIX). La font de Santa Anna, situada a la Plaça Major conté un taulellet de Santa Anna que fou pintat al 1963.
[edita] Història
Artesa s`anomenà Artàs durant el període de la Reconquesta. En temps de moros, era una xicoteta alqueria. La conquistà Jaume I i li la donà a Martí de Novalles, segons està escrit al "Llibre del Repartiment" el 17 de juny del 1238. Artesa fou habitada principalment per moriscos. A mitat camí entre Onda -i Artesa, el 1437 (segons sabem pel testament d'En Domènec Ros d'Orsins, Ribesalbes a 28 de desembre del 1437) s'estava construint el Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, que encara hui existix. En ell es conservava una Biblia Políglota del Segle XV i la primitiva imatge de la Mare de Déu de l'Esperança, que datava del Segle XIV; fou cremat el 1936 i totes les relíquies que contenia desaparegueren entre les flames.
Quan s'expulsà als moriscos del Regne de València, Artesa quedà deshabitada fins que es repoblà per cristians. Junt a Tales, Artesa intentà independitzar-se al 1617, però el Rei no ho va permetre encara que les deslliga un poc més d'Onda (Tales s'independitzà al 1842).
En el cens del 1901 es quan Artesa assolí el major nombre d'habitants de la seua història: 343. Des d'aleshores anà descendent, encara que actualment està incrementant-se.
[edita] Festes
En Artesa se celebraven les Festes Promeses a principis de novembre, però en els darrers anys i després d'una consulta popular estes foren canviades al juliol aprofitant la festivitat de la patrona Santa Anna. Com no pot ser d'una altra manera a les terres valencianes, estes festes també compten amb la presència dels tradicionals Bous al carrer.
