Antoni Puigvert i Gorro

De Viquipèdia

Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès 1905 - Barcelona 1990) fou un metge uròleg català. El seu pare era un metge originari de Seròs (Segrià). Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Serés i Ibars, i el 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà un Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué a bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el règim franquista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i també ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, la Croix de Chevalier de la Légion d'Honneur (França), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus de les Ordes d'Isabel la Católica i d'Alfonso X el Sabio.