[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Antoni Novellas i Roig - Viquipèdia

Antoni Novellas i Roig

De Viquipèdia

L'antiga farmàcia Novellas (actual farmàcia Bolós) conserva encara la decoració modernista d'Antoni de Falguera.
L'antiga farmàcia Novellas (actual farmàcia Bolós) conserva encara la decoració modernista d'Antoni de Falguera.

Antoni Novellas i Roig (Barcelona, 1879-1951) va ser un farmacèutic barceloní impulsor de la farmacognèsia i introductor a Espanya de l'opoteràpia en 1906.

Es va llicenciar en farmàcia en 1901 i l'11 de gener de 1902, obria la farmàcia Novellas (actual farmàcia Bolós) a la Rambla de Catalunya, 77 de Barcelona, decorada per l'arquitecte modernista Antoni de Falguera i Sivilla qui, anys més tard, es convertiria en el seu cunyat. L'11 de gener de 1927, exactament 25 anys després, la va vendre a la familia Bolós, que actualment la regenta i que ha mantingut l'exquisita decoració i vitralls modernistes.

Es dedicà al "Laboratori d'especialitats farmacèutiques Antonio Novellas“, ubicat al carrer Alfonso XIII, 456 (actual avinguda Diagonal), que més tard traslladarà al carrer Bruc, 172.

Va ser un investigador inquiet, que va estudiar i passar llargas temporades a Alemanya, Suissa i França.

Perfeccionà els seus coneixements de farmacognòsia (farmacèutica vegetal) a Montpeller.

Se'l considera l'introductor de l'opoteràpia (organoteràpia) a Espanya en 1906 amb la publicació del treball: “Nuevos métodos de preparación de medicamentos opoterápicos” i amb la preparació d'especialitats opoteràpiques al seu laboratori.

Va implantar l'estabilització dels vegetals en 1927 i va comercialitzar preparats fitoteràpics anomenats solufixes.

Tot i no ser un homeòpata, va manifestar molt interès per aquesta especialitat i li va dedicar alguns dels seus treballs.

[edita] Escriptor i erudit

Comptava amb una biblioteca amb més de 2.000 volums, i un petit museu, a casa seva, de ciències naturals, mineralogia i farmàcia amb peces de ceràmica i vidre antic.

Fou fundador i primer president de l'Institució Catalana d'Història Natural, institució filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Va escriure una setantena d'obres, entre articles, estudis i conferències.