Antoni Maria Sbert i Massanet
De Viquipèdia
Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 1901 – Ciutat de Mèxic, 1980) fou un polític mallorquí establit a Catalunya. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou líder dels moviments estudiantils d'oposició al dictador, raó per la qual el 1925 fou expulsat e l'Escola d'Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca. El 1928 fou president de la Federación Universitaria Escolar de Madrid (FUE), i el 1929 del Comitè Pro Unió Federal d'Estudiants Hispans. El març del 1929 fou detingut i expulsat de la Universitat, cosa que provocà greus aldaruills i la seva confinació a Mallorca.
En proclamar-se la Segona República Espanyola fou alliberat i esdevingué membre fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el que fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i intervingué en la discussió de l'estatut projectat per a les Illes Balears de caire pancatalanista. Després fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i director de l'Institut d'Acció Universitària i Escolar.
El juny del 1936 signà la resposta als catalans que els intel·lectuals mallorquins adreçaren al missatge als mallorquins, i al novembre del 1936 signà el manifest dels intel·lectuals catalans a favor de la República. Fou un dels que va promoure l'expedició de Bayo el 19 d'agost del 1936 a Mallorca, i fou conseller de cultura (desembre del 1936-abril del 1937) i de governació i assistència social (juny del 1937) de la Generalitat de Catalunya.
En acabar la guerra civil espanyola a França, el 1939 creà la Fundació Ramon Llull, però la invasió nazi l'obligà a traslladar-se a Mèxic, on fou un dels impulsor la Revista de Catalunya i representà la Generalitat de Catalunya a l'exili.
