Antoni Maria Gallissà i Soqué
De Viquipèdia
Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelonai col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol.
La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya. Entre les seves obres més notables hom pot destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d'en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva (a Barcelona) i els de la família Arús (a Vilassar de Mar i Lloret de Mar), la casa Pujol (a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis (al Papiol), l'església de Santa Maria de Cervelló i la casa del carrer de Bailèn número 115 (a Barcelona). Com els altres arquitectes de la seva generació, dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. Fou autor de l'ornament i enllumenat del carrer de Ferran VII, a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals fou col·leccionista. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner.
Fortament implicat en el moviment catalanista, també va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa i fou president de la junta permanent d'Unió Catalanista el 1897.
