Antoni Llid?? Mengual
De Viquip??dia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.
Antoni Llid?? Mengual (X??bia, 29 d'abril del 1936 ??? Santiago de Xile?, octubre del 1974?), sacerdot i pedagog, desaparegut i previsiblement mort en el Xile de Pinochet.
Taula de continguts |
[edita] Inf??ncia i joventut
Antoni Llid?? Mengual va n??ixer a X??bia (Marina Alta) el 29 d'abril de 1936, el mateix any que va comen??ar l'al??ament militar a Espanya. Fill d'una fam??lia humil, el seu pare Toni Llid?? i Forn??s ???Tonet- era carnisser. La seua mare Mariana Mengual i Rosell?? ???Marianeta- es quedaria v??dua, quan Antoni tenia onze anys i la seua germana Pepa, set. Antoni va fer el Batxillerat a l'Acad??mia ??? Jes??s Nazareno??? de X??bia (instituci?? creada per un grup de pares) amb una beca que li va concedir la Cooperativa Agr??cola Jes??s Nazareno. Tamb?? all?? va estudiar magisteri, tot i que realitzava els ex??mens a la Normal d'Alacant, estudis que va finalitzar l'any 1956.
[edita] Sacerdot i mestre
Amb sorpresa per part de la seua fam??lia i amics, el 1957 entr?? al Seminari de la di??cesi de Val??ncia a Montcada i va ser ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1963, tot celebrant la primera missa a l'esgl??sia de Sant Bartomeu de X??bia, el dia 22 de setembre del mateix any.
Nomenat rector de Balones i Quatretondeta (El Comtat) el mateix mes de l'ordenament, va exercir el seu magisteri religi??s i educatiu en aquests pobles fins el 1967. All?? va promoure els estudis de xiquets i xiquetes mitjan??ant les classes del Batxillerat radiof??nic, a m??s d???encarregar-se ell mateix de donar-los classe juntament amb el mestre de Quatretondeta ???Vicent Mora- i la col??laboraci?? d'altres persones, entre aquestes un grup d'estudiants de la Universitat de Val??ncia. Aquesta tasca va ser continuada pels seus successors a les parr??quies. Anys despr??s f??u que uns quaranta-set joves entre els 9 i 19 anys iniciaren el batxillerat amb classes nocturnes i amb ex??mens finals a l'Institut d???Alcoi. D'aquests, quaranta dos joves van finalitzar estudis d'enginyeria, medicina, farm??cia, magisteri, infermeria... Les classes s'acompanyaren d'activitats extra-acad??miques com xerrades, cursets, representacions teatrals, viatges i visites a museus, f??briques, alts forns, etc. i contactes amb els nombrosos amics i visitants que desfilaren per sa casa. Va gestionar la sol??licitud de beques que permeteren a molts joves continuar els estudis i aconsegu?? formar una biblioteca amb recursos d'organitzacions internacionals que, juntament amb la seua pr??pia i els seus consells, propiciaren un nivell de lectura molt elevat al poble en general.
En l'??mbit social cal destacar l'esfor?? que f??u en aquests pobles per conv??ncer els pares i els fills que estudiar era important, encara que continuaren treballant de llauradors. Anava al camp a arreplegar collites, per tal que els pares deixaren als joves estudiar. Organitzava festes religioses, actes festers populars i aspectes tan importants en el camp social com assist??ncia sanit??ria i visites a la gent vella i malalta.
Pel que fa a la religi??, a m??s de les funcions habituals a les parr??quies, va iniciar els joves en les lectures sagrades durant la missa, alhora que feien d'ac??lits. Organitzava reunions amb formaci?? d'equips per a estudiar i comentar les homilies del seg??ent diumenge, i va promoure cursets de cristiandat per a adults que va continuar amb reunions posteriors als pobles. La seua funci?? religiosa basada en un cristianisme i una fe conscients no pot deslligar-se del seu treball cultural i social, testimoni que era percebut clarament per tota la gent.
La seua tasca sacerdotal a Balones i Quatretondeta no va estar absenta de problemes, ja que l'empenta cultural impulsada per Antoni no agradava als poders f??ctics, gent rica i influent dels pobles que no veien convenient que la cultura obrira els ulls a la gent ni que un rector parlara des de l'esgl??sia de temes reals que ocorrien al carrer.
Aquesta pressi?? f??u que l'arquebisbe de Val??ncia el reclamara l'any 1967 per complir el servei militar obligatori en retirar-se-li el privilegi dels religiosos de no fer el servei d'armes. Destinat com a capell?? castrense a l'Hospital Militar del Ferrol, la sensibilitat humana d'Antoni no podia estar al marge de la situaci?? de molt soldats, la qual cosa el portaria a denunciar algunes de les situacions que va viure; tot plegat f??u que no estiguera ni deu mesos a l'ex??rcit.
[edita] La seua marxa a Sud-Am??rica: aprofundiment del comprom??s
En tornar d'aquesta desagradable experi??ncia, Antoni va decidir dur endavant una il??lusi?? que portava molt de temps pensant i que en moltes ocasions havia expressat a amics i familiars: treballar a Sud-Am??rica. Mitjan??ant l'Obra de Cooperaci??n Sacerdotal Hispano-Americana, va prendre possessi?? com a Rector a la parr??quia de N?? S?? de los Desemparados y de la Medalla Milagrosa, de la poblaci?? d'O'Higgins, a Quillota, Regi?? de Valpara??so (Xile). Era l'any 1969.
De seguida es compromet?? a fons en la vida de la societat xilena. Top?? amb la mis??ria dels barris, on l'atur i la marginaci?? de les fam??lies nombroses que hi malvivien feien molt de mal per al futur dels infants. Renunci?? a la paga que li proporcionaven els feligresos del barri perqu?? s'adon?? que no es trobaven en una bona situaci?? econ??mica i comen???? a treballar de mestre. L'any 1971, un terratr??mol va destruir una bona part dels barris marginals on exercia de capell?? i mestre. Decid?? que la seua nova resid??ncia no seria la luxosa casa reedificada dels capellans, sin?? una habitaci?? al costat de la capella de la poblaci?? d'O'Higgins.
Tamb?? es compromet?? amb la nova situaci?? que s'anava gestant a Xile, i se n'alegr?? perqu?? sentia com a cosa pr??pia la vict??ria d'Allende. Comen??ava aix??, a Xile, una nova ??poca plena d'esperances. Molts treballadors, la immensa majoria de la gent que vivia als barris marginals, miraven amb il??lusi?? la fi de la injust??cia secular heretada dels governs anteriors controlats per latifundistes i pel gran monopoli del coure. Antoni albir?? en la nova situaci?? el cam?? per a una transformaci?? profunda de la societat xilena.
Particip?? en el "Movimiento de Cristianos por el Socialismo "i fou un dels participants en la reuni??n de los 80, assemblea de sacerdots vinculats als sectors populars per a reflexionar sobre com l'Esgl??sia havia d'acompanyar el poble en la seua lluita per aquests canvis. ???Ser cristi?? ??s ser solidari. Ser solidari a Xile ??s participar en el projecte hist??ric que el seu poble s'ha tra??at???. Aquests sacerdots optaren pel socialisme enfront de l'opressi?? capitalista, entenent el socialisme no nom??s com una economia nova sin?? tamb?? com l'aplicaci?? de nous valors socials des de la m??s profunda fe en Jesucrist.
Una vida tan compromesa amb els explotats i una afiliaci?? tan decidida va provocar que el bisbe de Valpara??so, ja fam??s pel seu integrisme ???fou un dels primers en beneir el colp militar de Pinochet- l'obligara a tornar a Espanya i abandonar les seues funcions sacerdotals a les parr??quies de la di??cesi. Antoni es va negar a abandonar Xile en aquell moment i va seguir pel cam?? que li semblava m??s encertat, treballant de mestre i fent comunitat amb altres cristians. Pel maig del 1973 va ser elegit president de la junta de ve??ns de la poblaci?? O'Higgins de Quillota.
[edita] El pas a la clandestinitat
Pel setembre de 1973, es produir?? el colp d'estat de Pinochet, i Antoni, en comptes de tornar a Espanya, com podia haver-ho fet, decideix seguir a Xile en la clandestinitat, en el Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR), i assumir tots els riscs de la seua decisi??. L'1 d'octubre de 1974 fou detingut a Santiago de Xile i pass?? a ser un pres no oficial o desaparegut.
El govern del dictador Pinochet negar?? sempre aquesta detenci??, per?? els testimonis recollits al llarg dels darrers anys acrediten que dugueren a Antoni al centre de detenci?? de la policia pol??tica, DINA, del carrer Jos?? Domingo Ca??as, n??mero 1315. All?? va ser torturat perqu?? delatara els seus companys de clandestinitat i a la fam??lia que l'havia acollit. Per?? no va cedir a les tortures. Posteriorment fou traslladat al centre Cuatro ??lamos, en el recinte de Tres ??lamos, on mantenien els presos, la detenci?? dels quals era negada per la junta militar. Dies despr??s, d'acord amb els testimonis el 25 d'octubre, fou traslladat finalment a un dest?? desconegut fins aquests moments.
El 1991, l'informe de la Comissi?? Nacional de Veritat i Reconciliaci??, tamb?? conegut com informe Rettig, sobre crims contra els drets humans reconeix oficialment la detenci?? per la DINA d'Antoni. El 1992 es va presentar querella criminal davant el Jutjat n??mero 14 de Santiago, querella que fou definitivament amnistiada el 1996 per la Cort d'Apel??lacions.
El 4 de juliol de 1996, la fam??lia present?? una querella davant l'Audi??ncia Nacional d'Espanya que va ser admesa pel jutge Baltasar Garz??n. Aquesta i altres iniciatives van provocar la detenci?? de Pinochet a Londres, que finalment seria posat en llibertat ???per raons humanit??ries???.
Encara que el recurs de la just??cia internacional havia fracassat i despr??s tamb?? a Xile, la repercussi?? de la detenci?? del dictador en el govern i la just??cia xilena va ser profunda, fins a tal punt que el maig de 2002 es va reobrir el cas des de la Cort d'Apel??lacions de Santiago. El 15 de maig del 2003, el magistrat Zepeda decid?? processar a nou responsables directes dels segrest qualificat d'Antoni Llid??. L'aplicaci?? del criteri de delicte permanent ???reconegut pels respectius tractats internacionals- que considera obertes les desaparicions de persones no esclarides, comen???? a valorar-se des de les m??ximes inst??ncies de la just??cia xilena democr??tica. Per primera vegada la just??cia xilena es prengu?? seriosament la investigaci?? del cas.
[edita] Refer??ncies
- Antonio Llid??: Epistolario de un compromiso,T??ndem Edicons,Espa??a (1999) I.S.B.N 84-8131-227-4
- Boletins, Associaci?? Cultural Antoni Llid??, enero de 1999
- Informe de la Comisi??n Nacional de Verdad y Reconciliaci??n, volumen 1, tercera Parte, cap??tulo 2. Santiago de Chile, 4 de marzo de 1991.
