Antoni Font
De Viquipèdia
Antoni Font (La Seu d'Urgell, segle XVII), fou un religiós i lingüista català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Se'l coneix en tant que autor del diccionari llatí-català Fons verborum et phrasium, destinat a l'aprenentatge del llatí per part dels joves catalans[1].
Era jesuïta[2], professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de La Seu d'Urgell.
El 1637 publicà el referit diccionari Fons verborum et phrasium, que dedicà a Pau Duran, bisbe de La Seu d'Urgell.
[edita] Obres
[edita] Notes
- ↑ "ad iuuentutem latinitate imbuendam...", es diu en el seu títol extens.
- ↑ En el privilegi d'impressió del diccionari d'Antoni Font, atorgat per l'aleshores Lloctinent de Catalunya Enric III d'Empúries, Duc de Sogorb i Cardona es diu: "Lo Duc de Segorbe i Cardona Lloctin. i Capita General etc. Per la present donam llicencia, facultat i permís al amat de la Real Magestat lo P. Antonio Font Religios de la Compañia de JESUS, que liberament pugui fer imprimir un llibre per ell compost i aprobat per lo ordinari, intitulat "Fons Verborum & Phrasium, &c" ..."
[edita] Bibliografia
- Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2ª ed.).
- Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
- Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
- Antoni Ferrando Francès i Miquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
[edita] Enllaços
Vegeu l'article dedicat al seu Fons verborum et phrasium
