Antoní Massaguer
De Viquipèdia
Antoní Masseguer († Berga, 2001) fou un militant independentista català. L'octubre de 1980 fou detingut per la policia espanyola juntament amb Xavier Barberà, Joan Casas, Concepció Duran, Ferran Jabardo, Rosa Naval, Abel Rebollo, Ramon Subirats, Dolors Tubau i Maria Tubau, acusat de pertànyer a EPOCA. El 15 de gener de 1982 fou condemnat a 36 anys de presó acusat de l'atemptat contra Josep Maria Bultó, de pertànyer a EPOCA i per emmagatzemar armament. Fou enviat a complir la sentència a la presó de Lleida-2.
El 1983 els seus advocats i els de Xavier Barberà i Ferran Jabardo van recórrer la sentència al Tribunal Constitucional d'Espanya. El 1984, la Comissió dels Drets Humans a Estrasburg admet la demanda feta al seu tribunal per Barberà, Massaguer i Jabardo. El 16 d’octubre de 1986, la Comissió Europea va donar avís a Espanya per possible existència de la violació dels drets humans. Davant la negativa del govern espanyol, la Comissió el 23 de setembre va dictar per unanimitat que s’havia violat l’article 6.1 de la Convenció Europea, i invitava Espanya a reparar la violació.
El 1988, la nova oposició del govern espanyol, va obligar a presentar una denúncia davant del Tribunal Europeu, sentenciant el 6 de desembre, que l’Estat havia violat l’article 6.1 en el judici i en els recursos. Finalment el 29 de juny de 1989 l'Audiència Nacional dicta ordre de llibertat, reduïda 15 dies després a llibertat provisional. Un cop en llibertat, continuà la seva militància independentista i el 1993 formà part de l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació.
