Alfonso Osorio

De Viquipèdia

Alfonso Osorio García (Santander, 1923) és un polític espanyol contemporani. Va estudiar Dret a Oviedo. Va ser el nombre u a les oposicions a Jurídic Militar de l'Aire, on va ser coronel jurídic. Mentrestant, va aprovar les oposicions a advocat de l'Estat també amb el nombre u. El 1968 va ser president de Renfe. Més tard, va ser vicepresident de la multinacional BP (British Petroleum) a Espanya.

Políticament era monàrquic i proper a la figura del llavors príncep d'Espanya, Joan Carles de Borbó. Va ser fundador del famós grup Tàcit, un grup d'intel·lectuals que escrivien, publicaven en els millors diaris i exercien una certa influència política. Aquest grup va ser únic i sense parangó en la seva època. La seva tendència política va ser la democràcia cristiana. Després de la mort de Franco, formà part d'Acció Ciutadana Liberal amb José María de Areilza, i va ser ministre de la Presidència amb el primer govern del rei Joan Carles I i posteriorment va ser nomenat vicepresident del govern amb Suárez, a qui va subministrar bona part dels noms que conformarien el seu primer govern, que va convocar les eleccions de 1977.

Va tenir un paper molt actiu en la transició política espanyola. A les eleccions de 1979, per diferències amb Suárez, abandona el govern, i es presentà integrat en la Coalició Democràtica.

És Cavaller de l'Ordre de Malta, i autor de diversos llibres sobre la transició política. Actualment viu retirat a Madrid. És militant de base del PP.

[edita] Obres

• Alfonso XIII, amb Gabriel Cardona. ISBN 8466610618