Alfons Maseras i Galtés
De Viquipèdia
Alfons Maseras i Galtés (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939) fou un escriptor català. El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista La Falç. Cap el 1899 freqüentava Els Quatre Gats, on probablement féu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, qui el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artística, i el 1901 dirigí, juntament amb E. Alfonso, publicà la revista Auba.
Tot i que aleshores era vinculat políticament a la Lliga Regionalista, també era membre de la Unió Catalanista, i formà part del Comité de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Residí llargues temporades a París, on durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera dirigí Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya i col·laborà a la Societat d'Estudis Militars.
Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l'adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. és potser la més personal, malgrat les influències de Giacomo Leopardi. Traduí al català Molière, Alfred de Musset, William Shakespeare i Leopardi. Col·laborà en molts diaris i revistes: Papitu, Un Enemic del Poble, Diario de Barcelona i altres.
[edita] Obres
- Edmon (1908) premi del setmanari El Poble Català
- La fi d'un idil·li (1908)
- L'adolescent (1909)
- Ildaribal (1915)
- A la deriva (1921)
- Delirium (1907), poesia
- La llàntia encesa (1926), poesia
- Invocació i altres poemes (1938)
- Sota el cel de París (1910), narració
- Contes fatídics (1911)
- La ratlla (1929)
- L'hereu (1929)
- Guerau i Marta (1932)
