Alexander Petrovich Kazhdan
De Viquipèdia
Alexander Petrovich Kazhdan (3 de setembre de 1922, Moscou – 29 de maig, de 1997, Washington D.C.) fou un dels principals bizantinistes de finals del segle XX.
[edita] Període soviètic
Kazhdan fou educat a l'Institut Pedagògic d'Ufa i a la Universitat Estatal de Moscou, on estudià amb l'historiador de l'Anglaterra medieval, Evgenii Kosminskii. Una iniciativa soviètica de postguerra per reactivar els estudis bizantins a la URSS va portar a Kazhdan a escriure una tesi sobre la història agrària de l'últim imperi bizantí (publicada el 1952 com Agrarnye otnosheniya v Vizantii XIII-XIV vv.) Malgrat la seva creixent reputació, el prejudici antisemític a l'acadèmia soviètica de l'era de Stalin va forçar a Kazhdan a acceptar un seguit de posicions com a professor provincial (a Ivanovo, 1947-49, i Tula, 1949-52). Després de la mort d'Stalin el 1953, la situació de Kazhdan va millorar, i va ser contractat per un institut a Velikie Luki. El 1956 es va assegurar una posició a l'Institut per a la Història de l'Acadèmia Russa de Ciències, on romandria fins a deixar la Unió Soviètica el 1978.
Kazhdan fou un erudit immensament prolífic durant la seva carrera soviètica, va publicar més de 500 articles i importants llibres; les seves publicacions contribuïen al creixent prestigi internacional dels estudis bizantins soviètics. El seu article de 1954, "Vizantiyskie goroda v VII-XI vv.," publicat al diari Sovetskaya arkheologiya, versava sobre l'evidència arqueològica i numismàtica que el segle VII constituïa una ruptura essencial en la societat urbana de Bizanci. En aparèixer, aquesta tesi va ser durament criticada però el pas del temps i les evidències arqueològiques l'han corroborada i ha permés aprofundir sobre la discontinuïtat en la història bizantina i ha desvancat la concepció anterior de l'imperi bizantí medieval com una relíquia congelada en la darrera antiguitat. Altres estudis cabdals que daten d'aquesta primera part de la carrera de Kazhdan inclouen Derevnya i gorod v Vizantii IX-X vv (1960), un estudi de la relació entre ciutat i camp als segles IX i X; Vizantiyskaya kul'tura (X-XII vv.) (1968), un estudi de cultura bizantina entre els segles X i XII; i Sotsial'ny sostav gospodstvujushchego klassa Vizantii XI-XII vv. (1974), un influent estudi prosopogràfic i estadístic de l'estructura de la classe dirigent bizantina als segles XI i XII.
[edita] Deserció als Estats Units
El 1976, el fill de Kazhdan, el matemàtic David Kazhdan, emigrava als Estats Units, on acceptava una posició a la Universitat de Harvard. Aquesta "deserció" va produir un canvi immediat en la situació de Kazhdan a la Unió Soviètica; la seva muller, Musja, perdia la seva posició en una editorial de Moscou i els seus superiors en l’establiment acadèmic sovietic censuraven amb més freqüència el seu treball. L'octubre de 1978, ell i la seva muller obtingueren passaports i deixaren la Unió Soviètica per sempre. El febrer de 1979 arribaven a Dumbarton Oaks, un centre d’estudis bizantins a Washington D.C., on Kazhdan ostentà la posició de "senior research associate" fins a la seva mort.
[edita] Obres majors als Estats Units
Les primeres publicacions importants de Kazhdan en anglès varen ser col·laboracions: People and Power in Byzantium (1982), un estudi exhaustiu de la societat bizantina, va ser escrit amb Giles Constable; Studies in Byzantine literature (1984) amb Simon Franklin; i Change in Byzantine Culture in the Eleventh and Twelfth CenturiesSegles (1985) amb Ann Wharton Epstein. El seu projecte més important en llengua anglesa va ser esforç d'equip, el diccionari de tres volums, Oxford Dictionary of Byzantium (1991), editat per Kazhdan. Va esdevenir la primera obra de referència en la seva temàtica, i es manté com a referència indispensable en totes les àrees d'estudis bizantins. Va contribuir en molts articles del Diccionari, que estan signats amb les seves inicials A.K. A mesura que Kazhdan se sentia més còmode en anglès, el seu ritme de publicació es va incrementar emulant la seva producció anterior en rus.
