Aleksandr Golov??nov

De Viquip??dia

Aleksandr Golov??nov
Rang:	Mariscal de la For??a A??ria
Pa??s:	Imperi Rus Uni?? Sovi??tica
Servei:	1919 ??? 1953
Branca de servei:	Ex??rcit Roig
Data de naixement:	25 de juliol de 1904
Lloc de naixement:	Nizgniy Novgorod, Imperi Rus
Data de la mort:	22 de setembre de 1975 (Moscou)
Lloc on va morir:	Uni?? Sovi??tica Moscou
Comandaments:	18?? Ex??rcit de l'Aire
Batalles:	Guerra Sovi??tico-Japonesa Guerra Sovi??tico-Finesa Segona Guerra Mundial
Comandecoracions:	Orde de Lenin Orde de la Bandera Roja Orde de Suvorov

Aleksandr Evgenievitx Golov??nov (1904-1975) va ser un pilot sovi??tic. Al 1943 esdevingu?? Mariscal de la For??a A??ria (el segon despr??s d'Aleksandr N??vikov, i el 19 d'agost de 1944 va ser promogut al rang de Cap Mariscal de la For??a A??ria.

Fill d'un treballador de transport fluvial, va ingressar al 1919 a l'Ex??rcit Roig, i membre del Partit Comunista des del 1929. Al 1931 treball?? al Comissariat dels Treballadors de la Ind??stria Pesada, aprenent a volar a un aero-club. Es gradu?? a l'Escola de Vol de Osoaviakhim al 1932, obtenint el t??tol de pilot. Entre 1933 i 1941 treball?? a l'aviaci?? civil. Al 1938 ??s cap de la Flota A??ria Experimental. Particip?? a les Guerres Frontereres Sovi??tico-Japoneses de 1938-1939 (prenent part a la Batalla d'Halhin Gol) i a la Guerra Sovi??tico-Finesa de l'hivern de 1939-40 (a on obtingu?? la seva Orde de Lenin).

Des de l'inici de la Gran Guerra Patri??tica va ser comandant del 212?? Regiment de l'Aire de Bombarders de Llarg Abast, sent nomenat posteriorment comandant d'una divisi?? de bombarders de llarg abast, subordinat a la Comandament Suprem. La divisi?? realitz?? bombardeigs (amb la seva participaci?? personal) en el curs de les operacions de Stalingrad, Kursk, Kharkov, aix?? com ciutats enemigues com Berl??n, K??nigsberg, Danzig, Ploiesti i d'altres. Des de febrer de 1943 va ser nomenat Comandant de la For??a A??ria de Llarg Abast, transformada en el 18?? Ex??rcit de l'Aire al desembre de 1944. Les seves unitats van portar a terme diversos atacs aeris contra la reraguarda de l'Eix, recolzant les forces terrestres a les operacions de Pr??ssia Oriental, Viena o Berl??n, aix?? com als Partisans iugoslaus.

Despr??s de la guerra, comand?? l'aviaci?? sovi??tica de llarg abast; al 1952 ??s nomenat Comandant del Cos Aerotransportat, i al 1953 passa a la reserva. Tamb?? al 1953 ingressa com a diputat al Soviet Suprem.