Aleix IV Àngel
De Viquipèdia
Aleix IV Àngel (Alexius IV Angelus, Ἄλεξις or Ἀλέξιος Ἄγγελος) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador bizantí del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204. Era fill de l'emperador Isaac II Àngel i l'emperadriu Irene, i nebot de l'emperador Aleix III Àngel.
El 1195 Aleix III Àngel va enderrocar al seu pare al que va fer cegar, i el va empresonar. Aleix fou també empresonat. El 1201 es va poder escapar amb l'ajut de dos vaixells pisans, que el van portar al Sacre Imperi on es va refugiar amb el seu cunyat Felip de Suàbia. A la cort d'aquest es va trobar amb el marquès Bonifaci de Montferrat, cosí de Felip, que acabava de ser elegit cap de la quarta croada amb objectiu principal Egipte, i que havia deixat als croats ocupats en el setge de Zara, per anar a veure al seu cosí. Aleix i Bonifaci van discutir de desviar la croada a Constantinoble per restaurar al tron al seu pare, que estava presoner allí; a canvi va oferir deu mil soldats bizantins per després anar a Egipte, mantenir 500 cavallers a Terra Santa, el servei de la marina bizantina per transportar als croats a Egipte, diners que es pagarien als croats i que avançaria Venècia (200000 marcs de plata) i a més prometia que les esglésies oriental i occidental s'unirien i s'acabaria el cisma, quedant l'església grega sota autoritat del papa.
Aleix va anar amb Bonifaci que va trobar als croats a Corfú; els venecians van acceptar el pla. Quan els croats van arribar a la vora de la ciutat no hi van haver símptomes de rebel·lió contra Aleix III. Els croats van decidir prendre la ciutat que fou assaltada la nit del 17 al 18 de juliol del 1203. Aleix III va fugir i al matí del dia 18 els croats dominaven la situació. Isaac II fou tret de la presó pel poble i proclamat emperador tot i que la ceguera li impedia exercir el càrrec segons la llei. Els croats no ho van acceptar i van imposar l'associació amb el fill. El 29 de juliol del 1203 Aleix IV era coronat emperador junt amb el seu pare i l'1 d'agost va fer el seu primer acte oficial.
Isaac sabia que no podria pagar les sumes promeses però Aleix va aconseguir més de la meitat expropiant als enemics i alguns tresors de les esglésies. També va intentar eliminar al seu oncle Isaac III que mantenia el control de part de Tràcia i Grècia, i va enviar soldats a saquejar Tràcia cosa que va enemistar als ciutadans de Constantinoble amb l'emperador i amb els croats.
El desembre de 1203 van esclatar disturbis entre el poble i els croats; molts estrangers foren massacrats per les masses enfurismades. Els croats van exigir a Aleix el compliment de les seves promeses però aquest no podia fer res ("no puc fer més del que ja he fet", va dir). Aleix havia perdut el suport popular i tanmateix el del seu pare que de fet havia estat privat de tot poder i no estava content de compartir el poder; sembla que fou el mateix pare el que va fer córrer els rumors sobre la depravació sexual d'Aleix, al que es deia que s'havia vist en companyia d'altres homes depravats. El gener del 1204 Aleix va intentar eliminar als croats incendiant 17 vaixells croats i empenyent-los contra la flota veneciana; el intent va fracassar.
A finals de mes va esclatar una revolta popular i els rebels van intentar proclamar un nou emperador. Llavors Aleix va probar de reconciliar-se amb els croats i buscar el seu suport i va encarregar la missió de negociar amb els caps de la croada al cortesà Aleix Ducas conegut per Murzufle (Murtzuphlos) que era oposat a la presencia dels occidentals. Aquest va aprofitar la situació, va donar un cop d'estat i va empresonar a Aleix IV i al seu pare Isaac II la nit del 27 al 28 de gener del 1204. Isaac va morir ràpidament, segons uns per l'edat, segons altres per un xoc causat pels esdeveniments, i segons d'altres enverinat. Aleix fou executat el 8 de febrer. Aleix Ducas es va proclamar emperador (Aleix V Murzufle)
