Alberto Martín Artajo

De Viquipèdia

Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 1905 – 1979) fou un polític espanyol. Després d'estudiar amb els jesuïtes de Chamartín, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va ser lletrat del Consell d'Estat des de 1930. Durant la República va ser estret col·laborador d'Ángel Herrera Oria, director del diari catòlic "El Debate", i membre de la Associación Católica Nacional de Propagandistas.

En començar la guerra civil, es va passar a la zona insurgent. Va assessorar com a jurista la Junta Tècnica i el Ministeri de Treball nacionalista, i va participar en l'elaboració del Fur dels Espanyols. El 1940 va ser nomenat per Franco president d'Acció Catòlica. El juliol de 1945, després de consultar amb el cardenal Enric Pla i Deniel, va acceptar la cartera de Afers exteriors i va abandonar el seu càrrec a Acció Catòlica. Les seves gestions diplomàtiques van assolir trencar l'aïllament del règim amb la signatura del Concordat amb la Santa Seu l'agost de 1953, els acords hispano-nord-americans de setembre del mateix any i amb l'ingrés d'Espanya a la ONU. Cessà en el càrrec el 1957.