Aire condicionat
De Viquipèdia
El condicionament d'aire es el proces mes complert de tractament de l'aire ambient dels locals habitats; consisteix en regular les condicions en quant a la temperatura (calefacció o refrigeració), humitat, neteja (renovació, filtratge) i el moviment de l'aire dins dels locals. Si no es tracta la humitat, sino solsament la temperatura, podria dir-se climatització.
Entre els sistemes de condicionament es troben els autònoms i els centralitzats. Els primers produeixen el calor o el fred i tracten l'aire (encara que normalement no del tot). Els segons tenen un/uns condicionador/s que solsament tracten l'aire i obtenen la energia tèrmica (calor o fred) d'un sistema centralitzat. En aquest últim cas, la producció de calor sol confiar-se a calderes que funcionen amb combustibles. La de fred a màquines frigorífiques, que funcionen per compressió o per absorció i porten el fred produït mitjançant sistemes de refrigeració.
La expressió aire condicionat sol referir-se a la refrigeració, però no es correcta, doncs que també es te que referir-se a la calefacció, sempre que es tractin (condicionin) tots o alguns dels paràmetres de l'aire de la atmósfera. Lo que passa es que el mes important que tracta l'aire condicionat, la humitat de l'aire, no ha tingut importància en la calefacció, donat que quasi tota la humitat necessària quant es calenta l'aire, s'afegix de manera natural pels processos de respiració i transpiració de les persones. D'aquí que quant s'inventaren màquines per refrigerar, hi hagues la necessitat de crear sistemes que abaixessin també la humitat ambient.
[edita] Refrigeració
En 1902 Willis Carrier va sentar les bases de la refrigeració moderna i al trobar-se amb els problemes de la excessiva humidificació de l'aire refredat, les de l'aire condicionat i va desenvolupar el concepte de climatització d'estiu.
En aquella época un impressor novaiorquès tenia series dificultats en el procès d'impressió, que impedia el comportament normal del paper, obtenint una qualitat molt pobre degut a les variacions de temperatura, calor i humitat. Carrier es va pusar a investigar per a resoldre el problema: Va dissenyar una màquina específica que controlava la humitat per mitjà de tubs refredat, donant lloc a la primera unitat de refrigeració de la Història.
Durant aquells anys, l'objectiu principal de Carrier era millorar el desenvolupament del procés industrial amb màquines que permetessin el control de la temperatura i la humitat. Els primers en fer anar el sistema d'aire condicionat Carrier foren les industries textils del sud dels Estats Units. Un clar exemple, va ser la fàbrica de cotó Chronicle a Belmont. Aquesta fàbrica tenia un gran problema. Degut a la absència d'humitat, es creava un excés d'electricitat estàtica fent que les fibres de cotó es transformessin en borrissol. Gracies a Carrier, el nivell d'humita es va estabilitzar i el borrissol va quedar eliminat.
Degut a la qualitat dels seus productes, un gran número de industries, tant nacionals com internacionals, es decantaren per la marca Carrier. La primera venda que es va realitzar a l'extranger va ser a la industria de la seda de Yokohama al Japó en 1907.
En 1915, esperonats per l'èxit, Carrier i sis amics reuniren 32.600 dólares i vàren fundar “La Companyia d'Enginyeria Carrier”, on el gran objectiu era garantitzar al client el control de la temperatura i humitat a través de la innovació tecnològica i el servei al client. En 1922 Carrier porta a bon port un dels invents de major impacte en la història de la industria: “la refredadora centrífuga”. Aquest nou sistema de refrigeració es va estrenar en 1924 en els grans magatzems Hudson de Detroit, en els quals es van instal·lar tres refredadores centrífugues per a refredar el soterrani i posteriorment la resta de la botiga. Tal va ser l'èxit, que inmediatament es van instal·lar aquest tipus de màquines en hospitals, oficines, aeroports, fábriques, hotels i grans magatzems. La proba de foc va arribar en 1925, quant a la companyía Carrier se li encarrega la climatització d'un cine de Nova York. Es realitza una gran campanya de publicitat que arriba ràpidament als ciutadans formant-se llargues cues en la porta del cine. La pelicula que es va projectar aquella nit va ser ràpidament oblidada, però no ho va ser la aparició de l'aire condicionat.
En 1930, als voltants de 300 cines tenien instal·lat ja el sistema d'aire condicionat. A finals de 1920 propietaris de petites empreses volien competir amb les grans distribuidores, per lo que Carrier va començar a desarrollar màquines petites. En 1928 es va fabricar un equip de climatització domestic que refredava, escalfava, netejava i feia circular l'aire i amb una principal aplicació que era la domestica, però la Gran Depressió en els Estats Units va posar punt final a l'aire condicionat en les vivendes. Fins desprès de la Segona Guerra Mundial les vendes d'equips domèstics no començaren a tenir importància en empreses i vivendes particulars.
