Agustí Querol i Subirats

De Viquipèdia

Agustí Querol i Subirats, escultor català nascut a Tortosa el 17 de maig de 1860 (és molt comú citar erròniament l'any 1863 com a data de naixement) i mort a Madrid el 14 de desembre de 1909. Fill d'un forner originari de la localitat d' Ulldecona va rebre les seves primeres classes d'art de la mà de Ramon Cerveto Bestraten, iniciador d'una dinastia d'artistes.

Va estudiar a l'Escola Llotja, sent deixeble de Domènec Talarn i dels germans Vallmitjana ( Agapit Vallmitjana i Venanci Vallmitjana ).

Juntament amb Eduardo Barrón el 1884 guanyà una pensió per oposició per a estudiar a Roma, on executà una gran quantitat d'obres, instal·lant-se cap a finals de 1890 a Madrid. Les seves obres eren bigarrades i amb un gran efectisme, a la seva època va aconseguir una gran popularitat amb nombrosos encàrrecs oficials, que li van fer muntar un enorme taller amb desenes d'ajudants, entre els quals es trobaven Coullaut Valera i Jacinto Higueras. Gaya Nuño, no exempt de prejudicis, ho va definir com "el cas Querol",

«	perquè, evidentment, va haver un cas de psicosi col·lectiva a l'entorn d'aquest home suficient per a enganyar a gairebé tots els seus contemporanis, i a ell mateix al capdavant de tots[2]	»

Va rebre reconeixements com la medalla de primera classe a l'exposició de Madrid de 1887 (pel grup "La Tradición"); Medalla d'or a Munic l'any 1891 i 1895; medalla d'or a Viena al 1898; Primer premi a l'Exposició Universal de 1888, amb l'obra El suïcidi de Sagunt, entre molts altres.

Taula de continguts 1 Obres 2 Notes 3 Bibliografia 4 Enllaços externs

[edita] Obres

• 1881- Cap de Dolorosa
• 1885- Guerrer vençut
• 1887- La Tradició (en bronze al Museu Nacional del Prado, en marbre al Club Espanyol de Buenos Aires, etc)
• 1889- Sant Fèlix i Santa Eulàlia. Façana de la Catedral de Barcelona
• 1890- Monument a Méndez Núñez y Monument a José Elduayen (1896) a Vigo.
• 1891- Bust de la reina regent Maria Cristina (marbre). Palau Reial de Madrid i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
• 1892- Monument als Bombers. Cementiri de Colom (la Havana, Cuba). Inaugurat el 1897.
• 1892-1903- Frontó per a la Biblioteca Nacional de Madrid
• 1897-1902- La Gloria i els Pegasos (coronament del Ministeri de Foment, avui Ministeri d'Agricultura, on hi ha una rèplica en bronze de J. de Ávalos dels 3 conjunts; Madrid).
• 1893- Monument a Legazpi i Urdaneta (Manila, Filipines).
• 1897- Moisès i les lleis. Palau de Justícia de Barcelona
• 1897- Projecte de Monument al bisbe Ros de Medrano (Tortosa).
• 1900- Monument a Aureliano Linares Rivas i Monument a Daniel Carballo (A Coruña, c.1903).
• 1900- Monument a la Carta Magna i les quatre regions argentines. Popularment conegut com a "monument dels espanyols" (Buenos Aires).
• 1902- Monument al comte de Ribadedeva (Colombres, Astúries), Monument al general Bolognesi (Lima, Perú) inaugurat el 1905 i Monument a Quevedo (Madrid).
• 1903- Mausoleu de Cánovas del Castillo. Encàrrec de la família del polític (Panteón de los Hombres Ilustres, Basílica de Atocha, Madrid).
• 1906- Monument als màrtirs de la religió i de la pàtria (Saragossa), Monument a Casilda Iturrizar (vídua d'Epalza) a Bilbao (Euskadi)i Monument a "Pitarra" (Barcelona).
• 1908- Monument als Setges de Saragossa
• 1909- Projecte de Monument a Garibaldi (Montevideo, Uruguay) i Monument a S. Moret (Cádiz).

[edita] Notes

1. ↑ Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra a la web de l'ajuntament de Barcelona.
2. ↑ Gaya Nuño,J.A., Arte del siglo XIX Ars Hispaniae, Vol XIX, Ed. Plus Ultra, Madrid 1966

[edita] Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustí Querol i Subirats

• Tomo 17 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5445 8
• Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 412 0.
• Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya

[edita] Enllaços externs

• Esculturaurbana és una pàgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un interessant article en constant actualització sobre Agustí Querol (castellà)