Agis III
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Agis (desambiguació)». |
Agis III (Ἄγις) fou el 20è rei de la línia Euripòntida d'Esparta.
Fou el fill gran d'Arquidam III, i va tenir un regnat breu entre el 338 aC i el 331 aC. Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandúria (Magna Grècia) el 338 C. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori després de la victòria macedònia a Queronea i com a estat va perdre importància. Agis III però no va acceptar de bon grat l’hegemonia macedònica, i quant es va iniciar la guerra contra Pèrsia va començar a conspirar.
El 333 aC el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses del Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el gran a Grècia, però nomes va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les noticies de la batalla d'Issos va haver de cancel·lar els seus plans. Va enviar els 10 trirrems al seu germà Agesilau amb instruccions de que marxés amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l’illa, i sembla que Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda.
El 331 aC els estats grecs es van aliar contra Macedònia. Esparta, Èlida, Acaia i part de l'Arcàdia van formar una aliança a la que Argos, Messènia i Megalòpolis van rebutjar ingressar. Al conèixer el desastre de Zopirion i la revolta que havia esclatat a Tràcia (331 aC), els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament del exercit aliat format per l’exèrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos. Agis va derrotar als macedonis dirigits per Corragos. Llavors altres ciutats de Grècia es van unir als aliats grecs, i Megalòpolis fou assetjada. Antípater va anar en ajut de la ciutat i prop de la mateixa es va lliurar una batalla en la que Agis fou derrotat i mort a una data que Apià, Diodor i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, però que d’altres autors ajornen fins la primavera del 330 aC. El va succeir el seu germà Eudàmides I.
