Yahya Jammeh
De Viquip??dia
Yahya (Abdul-Aziz Jemus Junkung) Jammeh va n??ixer el 25 de maig de 1965, fill de pares senegalesos. De jove va deixar els estudis i es va allistar a la Field Force (policia) de on va passar al nou exercit nacional. Enviat a Ge??rgia i als Estats Units, al tornar va ser instructor a l'escola de formaci?? de la Field Force. El 1989 va entrar al servei d???escorta del president i va participar al contingent gambi?? enviat a Lib??ria, tornant a fer cursos al exterior (Turquia i Estats Units). El 22 de juliol de 1994 la prohibici?? d???una manifestaci?? dels soldats que reclamaven les pagues endarrerides, va crear hostilitat al exercit i Jammeh, llavors tinent de 29 anys, que era conegut per oposar-se a aquestos retards, va encap??alar un cop d???estat que no va trobar resist??ncia i el president Dawda Jawara fou enderrocat. Es va formar un Consell Provisional de govern de les Forces Armades del que fou nomenat president el 26 de juliol. La constituci?? fou suspesa i els partits prohibits, i es va anunciar el retorn a la democr??cia el 1998, si b??, per pressions internacionals, es va escur??ar dos anys.
Autoascendit a capit?? el 1994, el 1996 es va auto ascendir a coronel. El 8 d'agost de 1996 un refer??ndum va aprovar la nova constituci?? i es aixecar la prohibici?? de partits, per?? els tres principals (el Partit Progressista Popular de l'expresident Jawara, la Convenci?? Nacional, i el Partit Popular de G??mbia) van seguir suspesos. Llavors va sortir del exercit, va formar el seu partit (l'Alian??a per la Reorientaci?? i la construcci?? patri??tica) i es va presentar com a candidat a les eleccions del 26 de setembre de 1996. El seu rival principal fou l'advocat Ousseynou Darboe, cap del Partit Democr??tic Unit (centrista) que va obtenir el 35,3% dels vots mentre Jammeh va tenir el 55,8%. El 18 d'octubre de 1996 va prendre possessi?? com a president constitucional de la II Rep??blica, i d???acord a la constituci??, com a comandant en cap de les Forces Armades. El 2 de gener de 1997 es varen celebrar eleccions al parlament (per cobrir 45 dels 49 escons, ja que 4 escons eren de designaci?? directe del president) i 33 varen ser pel seu partir (52,1% dels vots) i 7 per l'UDP (34% dels vots), obtenint la resta d???escons dos partits menors. La manca de suport occidental, que el consideren un dictador, el va fer buscar aliances amb Nig??ria, L??bia, Taiwan, Cuba i l'Iran; el 2000 va anunciar la introducci?? de la llei isl??mica. Aquest mateix any va fer front a dos intents de cop d???estat (gener i juliol) i a una manifestaci?? d???estudiants (abril) la repressi?? de la qual va provocar una dotzena de morts.
El 18 d'octubre del 2001 es van fer noves eleccions presidencials que van suposar un resultat molt semblant al de 1996, eleccions que van ser reconegudes per la comunitat internacional i pel cap opositor Darboe, el qual no obstant va promoure el boicot a les legislatives del 17 de gener del 2002, amb la qual cosa el partit del president va obtenir els 45 escons.
