Xoán Rof Carballo
De Viquipèdia
Xoán Rof Carballo (Lugo, 1905 - Madrid, 1994) fou un metge i assagista gallec, fill del veterinari Juan Rof Codina. Estudià medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i va completar estudis a Madrid i Barcelona, on va contactar amb August Pi i Sunyer i Roberto Novoa Santos. També contactà amb els mitjans galleguistes de Vicente Risco i Rafael Dieste. El 1932 estudià patologia a Viena i Alemanya. La guerra civil espanyola el va sorprendre a Berlín, i va tornar el 1939 per a treballar en l'Hospital Clínic de Vallecas fins el 1948. El 1950 treballà amb Gregorio Marañón la medicina psicosomàtica i els psicofàrmacs, i el 1961 es dedicà a la psicoanàlisi. Fundà l'Institut d'Estudis Psicosomàtics i l'Institut de Ciències de l'Home. El 1983 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
[edita] Obres
- Cerebro interno y mundo emocional (1952)
- Entre el silencio y la palabra (1957)
- Mito e realidade da terra nai (1957)
- El hombre como encuentro (1968)
- Biología y psicoanálisis (1972)
- Teoría y práctica psicoanalítica (1984).
- Patología psicosomática (1954)
