Xiprer del Sàhara

De Viquipèdia

Xiprer del Sàhara

Manca una imatge

Estat de conservació

En perill greu (IUCN)

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Pinophyta
Classe:	Pinopsida
Ordre:	Pinales
Família:	Cupressaceae
Gènere:	Cupressus
Espècie:	C. dupreziana

Nom binomial

Cupressus dupreziana
A. Camus, 1926

El Xiprer del Sàhara (o Tarout nom tuareg local, nom científic Cupressus dupreziana) és una espècie de conífera molt rara, inclosa en la llista d'espècies amenaçades. És fa entre els 1.000 i els 2.000 metres d'alçada a la meseta de Tassili n'Ajjer, en la part central del desert del Sàhara (sud-est d'Algèria). Rep el seu nom pel seu descobridor al món de la ciència, el capità Duprez, comandant de la guarnició francesa estacionada a l'oasi de Djanet. La seva classificació científica, i en conseqüència el seu nom científic, han estat discutits. L'últim nom proposat Tassilicyparis dupreziana (A.Camus) A.V.Bobrov & Melikyan, 2006.

[edita] Descripció

Forma una única població de 233 exemplars, distribuïda en 200 quilòmetres quadrats. La majoria d'aquesta població és molt vella, per sobre dels 2.200 anys, amb molt poca regeneració a causa de la progressiva desertització del Sàhara. La pluja a l'àrea és de només 30 mm a l'any. Amb exemplars alts de 22 metres, el més gran n'és el Tin-Balalan, amb una circumferència de 12 metres.

L'espècie es diferencia del xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) pel seu fullatge molt més blau amb una taca de resina a cada fulla. També té els cons més petits, llargs de només 1,.5-2.5 cm. El xiprer del Marroc (Cupressus atlantica) és més similar, i alguns autors el consideren una variant del duprezia (C. dupreziana var. atlantica). Les llargues arrels del xiprer del Sàhara el permeten de cercar aigua a molta distància; però en ser molt poc fondes, fan que l'arbre estigui amenaçat per les infreqüents -però ocasionals- pluges torrencials.

[edita] Reproducció

Probablement com a conseqüència dels seu aïllament i baixa població, aquest xiprer ha evolucionat fins a obtenir un sistema reproductiu únic, l'apomixis masculina, en que les llavors es desenvolupen enterament a partir del contingut genètic del pòl·len. No hi ha aportació genètica de la mare, que només els proporciona el nodriment (Pichot et al., 2000); això permet que aquesta espècie n'empri una altra per a produir llavors que seran idèntiques al dupreziana (en forma amb punts de coincidència amb el paper instrumental d'una mare de lloguer). El xiprer del Marroc, tot i la semblança, no posseïx aquesta qualitat. Malauradament, només un deu per cent de les llavors del xiprer del Sàhara produeixen embrions viables a causa de la seva meiosi erràtica, que produeix tant pòl·len viable amb cèl·lules diploides (= amb dos parells de jocs de cromosomes), com inviable (amb quatre, un o cap joc).

El Xiprer del Sàhara es cultiva en llocs del sud i l'oest d'Europa, en part per garantir la supervivència de l'espècies, però també com a arbre purament ornamental. A Canberra (Austràlia) s'està constituint un Arboretum internacional que contindrà boscos d'espècies rares i amenaçades d'arreu del món; un d'aquests estarà dedicat al Cupressus dupreziana i es preveia que se'n plantessin 1.300 exemplars a les darreries del 2007.

[edita] Bibliografia

FAO Forestry Department Databook on endangered tree and shrub species and their provenances Rome: FAO, 1986
C.Pichot, B.Fady, I.Hochu Lack of mother tree alleles in zymograms of Cupressus dupreziana A. Camus embryos, article a Ann. For. Sci. 57 (2000) 17–22 Article (pdf file)
C.Pichot, M. El Maátaoui, S.Raddi, P. Raddi Surrogate mother for endangered Cupressus, article a Nature 412 (2001) 39