William Holman Hunt
De Viquip??dia
William Holman Hunt ( Londres, 2 d'abril de 1827 - ??d, 7 de setembre de 1910) va ser un pintor brit??nic, va ser un dels fundadors de la Germanor Prerrafaelita. Encara que va estudiar en la Royal Academy of Arts, va rebutjar l'estil imposat pel seu fundador, Sir Joshua Reynolds. Va fundar en 1848, juntament amb Dante Gabriel Rossetti i John Everett Millais, la Germanor Prerrafaelita, associaci?? que propugnava una tornada a l'espiritualitat i sinceritat de l'art, menyspreant la pintura acad??mica, que consideraven una mera repetici?? de clix??s. Per a aix??, proposaven inspirar-se en els primitius italians i flamencs del segle XV, anteriors a Rafael.
Les obres de Hunt no van tenir al principi massa ??xit, sent qualificades per la cr??tica de lletges i pobrement executades. En els comen??aments de la seua carrera el seu inter??s pel realisme el va dur a pintar diversos quadres que reflectien escenes de la vida quotidiana tant en el camp com en la ciutat, tals com Pastor veleidos (The Hireling Shepherd, 1851) o El despertar de la consci??ncia (The Awakening Conscience,1853). Aquesta ??ltima va escandalitzar el p??blic per mostrar sense amagar una relaci?? extramatrimonial. Va ser tamb?? un notable paisatgista, amb obres com Dunes de Fairlight (1858) o l'aquarel??la Illa de Asparagus (1850). No obstant aix??, la fama li va arribar amb les seues obres de tem??tica religiosa, com La llum del m??n (The Light of the World). Va viatjar a Palestina amb l'objecte de documentar-se sobre el terreny per a realitzar obres religioses com El boc expiatori (The Scapegoat, 1854), Crist trobat en el temple (The Finding of the Saviour in the Tempere, 1860) i L'ombra de la mort (The Shadow of Death, 1873), aix?? com per a pintar diversos paisatges de religiosos.
Hunt va pintar tamb?? obres basades en poemes, com Isabella o La dama de Shalott, i en la tradici?? liter??ria anglesa, de Shakespeare a Keats.
Totes les seues pintures concedien una gran atenci?? al detall, i mostraven un color viu i un elaborat simbolisme religi??s, sovint inspirat en els textos b??blics. El seu treball va rebre la influ??ncia dels escrits de John Ruskin i Thomas Carlyle; com ells, Hunt creia que el m??n podia ser desxifrat com un sistema de signes visuals. Per Hunt, la tasca de l'artista consistia a revelar la correspond??ncia entre signe i realitat. De tots els components de la Germanor Prerrafaelita, va ser Hunt el que va mostrar m??s fidelitat als seus plantejaments al llarg de tota la seua vida.
Al final de la seua carrera es va veure obligat a abandonar la pintura, per problemes de visi??. La seua ??ltima obra d'important, The Lady of Shalott (1892), va haver de ser completada per un dels seus ajudants.
L'autobiografia de Hunt, Prerrafaelisme i la Germanor Prerrafaelista (Pre-Raphaelitism i el Pre-Raphaelite Brotherhood) va ser escrita per a corregir altres llibres apareguts sobre el moviment, en els quals no s'hi reconeixia degudament la seua contribuci??.
