Wilhelm Röntgen
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1901) |
Wilhelm Conrad Röntgen ( Lennep, Prússia 1845 - Munic, Alemanya 1923 ) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 27 de març de 1845 a la ciutat de Lennep, en aquells moments Prússia, fill d'un teixidor. La seva família va emigrar als Països Baixos quan ell tenia tres anys. Va estudiar educació primària a l'Institut Martinus Herman van Doorn, per posteriorment assistir a la Utrecht Technical School, d'on fou expulsat per realitzar una caricatura d'un dels seus professors, acte que va negar haver comès.
El 1865 va assistir a la Universitat d'Utrecht ampliant els seus estudis d'enginyeria mecànica a la Universitat Politècnica de Zuric, i doctorant-se el 1869.
[edita] Investigació científica
El 1874 va iniciar la seva tasca docent realitzant conferències a la Universitat d'Estrasburg i el 1875 fou nomenat professor de l'Acadèmia d'Agricultura de Hohenheim, Wurtemberg. El 1876 va retornar a Estrasburg com a professor de Física i el 1879 fou nomenat cap del departament de física de la Universitat de Giessen. Des d'aquesta universitat passà a ser físic en cap de la Universitat de Würburg l'any 1888 i el 1900 ho fou de la Universitat de Munic a petició del govern de Baviera.
El 8 de novembre de 1895 descobrí els Rajos X, inicialment anomenats rajos Röntgen. El 5 de gener de 1896 els diaris austríacs es feren ressò del descobriment, sent, a partir d'aquell moment, els Rajos X aplicats a tots els camps de la medicina.
Gràcies al seu descobriment el 1901 fou guardonat amb el primer Premi Nobel de Física. El premi es va concedir oficialment: en reconeixement dels extraordinaris serveis que ha brindat per al descobriment dels notables raigs que duen el seu nom. Röntgen va donar la recompensa monetària a la seva universitat, i de la mateixa manera que Pierre Curie faria diversos anys més tard, va rebutjar registrar qualsevol patent relacionada al seu descobriment per raons ètiques. Inicialment batejats amb el seu nom, Röntgen va rebutjar que el duguéssin per la qual cosa fou adoptat el nom de raigs X.
Röntgen morí el 10 de febrer de 1923 a la seva residència de Munic.
[edita] Reconeixements
L'any 1928 fou establerta una unitat de mesura de l'exposició a la radiació en honor seu: la unitat roentgen.
El 15 d'abril de 1991 fou nomenat l'asteroide (6401) Roentgen en honor seu per Carolyn S. Shoemaker, Eugene M. Shoemaker i David H. Levy.
El novembre de 2004 fou nomenat en honor seu l'element químic Roentgueni (Rg).
