Vicente Ferrer Moncho

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Sant Vicent Ferrer».

Vicent Ferrer i Moncho (Barcelona, 5 de maig del 1920) és un exjesuïta i missioner a l'Índia, a la regió d'Anantapur. Considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món.

Després de ser ordenat sacerdot va ingressar a la Companyia de Jesús el 1944 per traslladar-se com a missioner a l'Índia per tal de treballar per als més desafavorits. Abandonà la Companyia de Jesús l'any 1972 per casar-se amb l'anglesa Anne Perry i fundar l'organització Rural Development Trust (RDT, Fons de Desenvolupament Rural).

Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols hindús, però no entre les classes dirigents, econòmiques i polítiques, que veien en la seva labor una amenaça. No obstant això va poder seguir endavant amb els seus projectes gràcies al suport de la primera ministra Indira Gandhi, que sempre va reconèixer la seva labor. Des de 1996 compta amb la seva pròpia fundació, la Fundació Vicente Ferrer, a través de la qual organitza tota la seva activitat.

La seua família era originària de Gandia (comarca de La Safor)^[1].

Ha estat nominat vàries vegades a Premi Nobel de la Pau. Ha publicat el llibre La trobada amb la realitat per Columna.

L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Nicolás Castellanos, Joaquín Sanz Gadea i Muhammad Yunus.

El 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.