[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vicent Lleó i Balbastre - Viquipèdia

Vicent Lleó i Balbastre

De Viquipèdia

Vicent Lleó i Balbastre
Vicent Lleó i Balbastre

Vicent Lleó i Balbastre ( València, 19 de novembre de 1870 - Madrid, 28 de setembre de 1922), compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faraón.


[edita] Biografia

Va ser escolà del Reial Col·legi del Corpus Christi de València, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada Col·legi del Corpus Christi, i als disset va compondre la primera obra per al teatre: De València al Grau. Va estudiar al Conservatori de València amb Salvador Giner.

Després d'una breu estada a Barcelona va establir-se a Madrid el 1896, on no només va dedicar-se a la composició, sinó també a la política i on va fundar un diari, que va ser un rotund fracàs. A Madrid va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que tabé va fer fallida i que va obligar-lo a emprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'opereta centreeuropea. Efectivament va adaptar diversos títols d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, així com l'òpera Inés de Castro.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón, de 1910, títol bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada amb gran èxit al Teatre Eslava de Madrid, gaudint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'aquesta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonitzada per Ana Belén i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.

[edita] Bibliografia

  • (castellà) Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2

[edita] Enllaços