Vahan Mamikonian
De Viquipèdia
Vahan Mamikonian fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370.
Vahan era fill d'Artavasdes Mamikonian i nét de Vatshé Mamikonian.
Degué ser després del 360, any en què es va formalitzar l'aliança amb Roma, quan dos dels senyors més poderosos d'Armènia, Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian, van passar a Pèrsia amb el rei Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida. El germà de Vahan, Vardan Mamikonian, cap del partit persa, fou assassinat per ordre del rei, però la data no està establerta. En canvi el seu germà, Vasak Mamikonian, fou cap del partit proromà.
El 368 els perses van conquerir Armènia. El 369 Shapur II va venir al país acompanyat de Merujan Ardzruni i de Vahan Mamikonian. El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represàlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharars (algunes d'elles van passar després a l'harem del rei).
Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian van rebre el govern del país i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represàlies, com la dona de Garegin Rechtuni, Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Vahan Mamikonian fou penjada dels peus a una torre. Tomàs Ardzruni escriu que Vahan Mamikonian va desfermar tal odi al país que fou assassinat pel seu propi fill Samuel.
