Uadi

De Viquipèdia

Uadi (el-uadi, الوادي, uad واد) és un mot d’origen àrab utilitzat per denominar els llits (lleres) de rius a regions càlides i àrides o desèrtiques com el Magreb i Àsia Menor. Aquestes lleres són canals de desguàs, poden tenir fins a més de 100 m d’amplària; només transporten aigua durant breus temporades plujoses (d’hores, dies, o com a molt setmanes de durada) que poden ser semianuals, anuals o encara més esporàdiques i impredictibles, tant en l’època de l’any en què ocorren com en la quantitat de pluja. En aquestes regions l’escassa vegetació és xèrica, espinosa, de creixement lent i està limitada al veïnat dels uadis. Si en el subsòl o a la superfície d’aquests s’emmagatzema l’aigua, la vegetació pot prendre un caràcter més exuberant i originar un tipus d’oasi encara que la vegetació natural en aquests és normalment reemplaçada per espècies domèstiques (palma datilera, arbres fruiters, hortalisses, herbes per a farratge…), sembrades pels qui habiten i usufructuen l’oasi.

El nom de molts rius de la península Ibèrica comença per “Guad-“, especialment en el sud, (Guadalquivir, Guadiana, Guadarrama, Guadajira, Guadalhorce…); possiblement van rebre el seu nom per conformar uadis en el seu recorregut. En altres zones àrides com la península de Guajira, Colòmbia i la costa del mar Carib a l’occident de Veneçuela també ocorren rius estacionals i aquests presenten uadis, encara que el terme no es fa servir a Sud-Amèrica.

Nota: el mot Guajira no té cap relació amb uadi, és una coincidència, es deriva de Wayuu, l’ètnia que habita aquestes regions des d’èpoques precolombines. A Colòmbia es fa servir el terme jagüey per dipòsits superficials d’aigua a zones amb sequeres estacionals perllongades; es desconeix si el terme està relacionat amb els uadis o amb la cultura Wayuu.