Tuna al-Djebel
De Viquip??dia
Tuna al-Djebel o Tuna el-Gebel o Tuna al-Gebel fou la necr??poli d' Herm??polis Magna o Khmun (situada a 5 km), a l'esquerra del riu Nil. A la regi?? es van produir enterraments entre el 2000 aC i el 200 dC. El cementiri ocupa uns 3 km2. La part mes moderna es al sud (Al-Fassagi). Les estructures i tombes mes ben conservades son les del per??ode grecorom?? (algunes tombes tenien el seu temple o capella). Fou excavada per primer cop per Chassant el 1903-1904 i despr??s per Weill el 1912.
La tomba de Petosiris, gran sacerdot de Thoth vers el 300 aC, es la tomba mes important. Petosiris, ("el do d'Osiris") va succeir al seu pare Sishou (o Es-Chou) i a son germ?? gran Zedthotefankh (o Gedthotefankh), com gran sacerdot; a les seves funcions religioses unia la d'administrador del temple. La tomba t?? la forma d'un temple amb un p??rtic d'entrada i una capella darrera. Els enterraments es feien en cambres subterr??nies. Les pintures de la vida di??ria combinen els estils grec i egipci. La capella est?? decorada amb portadors d'ofrenes; el texts al interior son importants i descriuen els treballs als temples d'Herm??polis. El ta??t de fusta es pot veure al Museu Arqueol??gic de El Caire.
Al sud de la tomba hi havia un cementiri grecoegipci del segle I dC amb tombes i cases mortu??ries decorades amb una barreja d'estils grec i egipci; aquests tombes foren excavades pel egipci Sami Gabra entre les dos guerres, i despr??s hi han treballat equips brit??nics, alemanys i italians fins els anys 70.
La tomba d'Isadora, de vers el 150, ha cridat l'atenci??. Isadora era una jove de la ciutat d'Herm??polis molt estimada per la seva bellesa i bondat, que es va enamorar d'un noi de Antino??polis (avui Sheikh Ibada); el seu pare va desaprovar la relaci??; un dia, quant creuava el riu Nil per anar a veure al seu nuvi, va naufragar i es va ofegar; el pare es va negar a pagar l'enterrament i fou el nuvi qui va pagar, per?? per fer-ho es va haver de vendre ell mateix com esclau; a la seva dedicat??ria el pare assimila a la seva filla a una deessa. La m??mia d'Isadora encara es al lloc.
Al sud-est de l'anterior hi ha la tomba d'??dip, decorada amb escenes grecotebanes (avui al museu de El Caire).
Segueixen moltes altres tombes, casi totes obertes al p??blic.
Una mica al sud hi ha una gran cisterna d'aigua de construcci?? romana, que prove??a d'aigua a la regi?? en temps dels romans.
Molt prop de les tombes, girant vers el nord, hi ha tres necr??polis subterr??nies d'animals sagrats incloent un babu?? amb sarc??fag, que fou dedicat al deu Thoth. Son anomenades les "catacumbes sagrades de Thoth", i son un altre element destacat ja que son bastant inhabituals a Egipte. Contenen un temple d'??poca ptolemaica (Alexandre IV) i a la part de les cambres s'hi han trobat pots, est??tues de bronze, m??mies i altres objectes que en general es troben al museu de Mallawi. Destaquen els papirs arameus del per??ode d'ocupaci?? persa (segle V) a dins unes gerres trobades a les catacumbes.
A uns 2 km hi ha l'estela que marcava els l??mits de la ciutat de Akhet-Aten (Tell al-Amarna) on la fam??lia del fara?? (i aquest mateix) est?? dibuixada en diverses posicions a una capella excavada a la roca trobada pel jesu??ta Claude Sicard el 1714.
Mes excavacions a la necr??poli s'han produ??t fins als anys noranta sota el impuls de Zahi Hawass. Restes de rajoles romanes i d'una esgl??sia s'han trobat a un lloc anomenat Nazlet Tuna.
Creuant el riu, una vall deserta anomenada Wadi al-Nakhla, porta al sud-est a uns turons de pedra on tamb?? hi ha unes tombes tallades a la roca conegut com Deir al-Bersha. I no massa lluny la necr??poli de Al-Sheikh Said.
