Transport a Sant Just Desvern
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
El transport i la evolució dels medis de transport ha sigut un element dinamitzador de Sant Just Desvern ja que, al igual que moltes poblacions, des de l'existència del ser humà aquest s'ha vist obligat a traslladar-se d'un lloc a un altre per diferents raons segons les necessitats de cada època de l'història.
Progressivament les necessitats comercials i militars van exigir el desplaçament de la gent i el transport de mercaderies d'un punt a un altre, i per aixó el transport ha sigut, i encara es, un factor de dinamització i progrés que ha ampliat les funcions del mercat local i ha estimulat la mobilitat de la població.
[edita] Les vies de comunicació
Antigament, les persones es desplaçaven a peu, i més tard a cavall, seguint el camins traçats per les petjades dels animals. Després d'inventar-se la roda cap a l'any 5000 a.c., i els vehicles que les utilitzaven, va sorgir la necessitat de disposar d'alguna mena de carretera per circular.
En el temps dels romans, les calçades o vies es consideraven arteries d'enllaç entre el cor de l'imperi i les regions mes llunyanes, i conscients de la seva utilitat en van construir fins a 160.000 Km.
Paral·lelament, estableixen un sistema de postes aproximadament cada 30 Km. per tenir cavalls de refresc, dormitoris, taberna i un ferrer, ja que aquesta es la distancia aproximada d'una jornada de marxa d'una legió en moviment formada per unes 5000 persones. L'emperador Cèsar Augusto fa la primera xarxa de camins o “vies” cap a l'any 40 a.c.
La segona gran xarxa de camins es va reconèixer amb el nom dels “Camins Rals”, contracció de reial, que eren aquelles rutes concedides, afavorides i protegides pels reis, on el rei Jaume I, va ser un dels seus màxims impulsors a Catalunya.
Els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava, com per exemple la concessió de fires i mercats. Al llarg del trajecte s'hi van construir, cada 50 Km. aproximadament, hostals perquè viatgers i animals reposessin.
Les principals xarxes de carreteres a la península ibèrica que passen per Sant Just van ser les següents:
- 218 a.c. els cartaginesos fan la Via Hercúlia
- 63 a.c. els romans fan la Via Augusta
- 1761 es fa el primer pla de carreteres de España en forma radial i traçat recta
- 1763 es fa la Carretera Reial de Madrid a França (Madrid-Barcelona 15 dies, 1840 4 dies)
- 1940 es fa la xarxa radial de carreteres de l'estat, quan es va definir la N-II i la N-340
A mesura que el sistema de transport evoluciona, especialment el tipus de vehicle i de carretera, hi ha un augment de la velocitat, una disminució del temps de viatge, més relleus d'animals i conductors, i viatges durant el dia i la nit.
La xarxa radial copia el model centralista de l'estat francès cap a l'any 1700, època del rei sol Lluís XIV, de tarannà absolutista, centralista i jacobí. L'avantatge era que permetia transmetre a la perifèria, amb rapidesa, les decisions que emanen de la cort de Felip V.
Aquesta configuració obligava que per fer comunicacions transversals era necessari passar sempre per Madrid, i aixó fa que molts bens. i serveis accedeixen al mercat a través del paper intermediari de Madrid.
Cap al 1815 es constitueix el primer servei regular de diligencies entre Barcelona i Madrid, passant per la Carretera Reial, i cap al 1850 els carros i les diligencies eren el principal medi de transport per Catalunya, època de construcció dels primers Hostals o Fondes.
Entre 1900 i 1960 totes les ciutats de certa importància demogràfica i econòmica recaptaven una sèrie de tributs gravant les mercaderies i els vehicles que entraven al poble, com uns drets d'entrada de certs articles. Els homes encarregats d'aquesta feina es deien “els burots”, i tenien les seves casetes instal·lades a peu de carretera.
[edita] Els medis de transport
El 8 de novembre de 1854 es va inaugurar la línia de ferrocarril Barcelona – Molins de Rei, que va ser la segona línia de Catalunya, després de Barcelona – Mataró el 1848. L'any 1891 es va inaugurar l'estació de Sant Joan Despí.
El 31 de març de 1927 es va construir una via de ferrocarril per transport de mercaderies entre la fabrica de ciment Sansón i l'estació del tren a Cornellà de Llobregat, amb previsió de prolongació fins a l'estació del carrilet de Sant Boi de Llobregat.
El 27 de juny de 1872 es construeix el primer tramvia a Barcelona, entre La Rambla i la Plaça dels Josepets de Gracia. El 26 de gener de 1899 va començar a circular el primer tramvia de tracció elèctrica a Barcelona. L'1 de abril de1903 es fa un projecte de tramvia de Barcelona a Molins de Rei aprofitant el traçat de la Carretera Reial.
A l'any 1900 es crea el primer servei de transport amb vehicles de tracció animal, ofert per les tartanes Pere Astals d'Esplugues, entre Sant Just Desvern i Sants, aprofitant el traçat de la Carretera Reial fins a Barcelona, asseguren l'intercanvi de mercaderies, persones i idees entre zones de producció i residencia diferents.
Al 1916 es crea per accions individuals la Companyia Popular d'Autobusos (CPA) d'en Josep Torné, com un servei de vehicles a motor, amb capital local, per enllaçar amb Barcelona però al cap de poc temps va plegar pel mal estat de la carretera. Al 1918 es crea la companyia “La Santjustenca” que dona servei entre Sant Just Desvern (Plaça Campreciós) i la Plaça d'España (bar La Pansa)
El 22 de març de 1922 es va constituir a Barcelona la Companyia General d'Autobusos (CGA), i el 1925 es crea la companyia Soler i Sauret (SIS) que dona servei entre Vallirana i Barcelona, passant per la Carretera Reial.
El 6 de agost de 1930 la CGA va posar en servei la línia “SJ”, entre la Plaça Catalunya i Sant Just Desvern, amb autobusos de 2 pisos, amb 64 seients, a dalt descobert, una escala corba per pujar, rodes massisses, volant a la dreta, i conducció exterior.
Els autobusos tenien una placa amb lletres “SJ” negres sobre fons en diagonal blau y blanc. El preu del bitllet segons trajecte valia: 15, 20, 30, 35, 40, 50, 60, 65, 75 i 80 cèntims de pesseta.
El 24 de octubre de 1936 un Decret de la Generalitat de col·lectivització, va provocar que els autobusos de la Santjustenca van ser incautats pels “Comites Obrers” i van passar a formar part de l'empresa “Autobusos G”. El 2 de març de 1937 la línia va ser rebatejada amb la denominació “JD”, que era el nou nom del poble “Just Desvern”.
El 13 de febrer 1937 van començar els bombardejos al centre de Barcelona, i axó produeix el desplaçament de la població civil de Barcelona en busca de llocs propers i segurs de l'abast dels freqüents bombardejos. Durant 1937 es van despatxar casi tres milions de bitllets, entre les línies SJ i JD, a causa de la fugida continuada
El 26 de gener de 1938 es paralitza el servei de la línia SJ pel mal estat del paviment, les continuades avaries, la falta de recanvis i de personal. En contrapartida s'allarga la línia JD des de la Plaça España fins a la Plaça Catalunya, passant per la Gran Vía de les Corts Catalanes. El 6 de desembre de 1938 es suspèn el servei de la línia JD.
El 20 de desembre de 1939 es restableix de forma precària el servei de la línia SJ. El 1944 l'ajuntament de Sant Just construeix “El Parador”, bar i sala d'espera per protegir als usuaris del fred.
Canvis del recorregut de l'autobús SJ:
- 1 de agost fins 18 de octubre de 1940 es suspèn el servei
- 18 de octubre de1940 Sarrià – Sant Just
- 17 de novembre de 1947 Pedralbes – Sant Just (30')
- 6 de febrer de 1949 Calvo Sotelo – Sant Just
- 19 de juny de 1949 Plaça Universitat – Sant Just
- 5 de febrer de 1975 Pedralbes – Sant Just
El 20 de octubre de 1944 Tramvies de Barcelona constitueix una empresa filial anomenada “Urbanitzacions i Transport” (Urbas), a la qual se li transfereix la explotació de les línies suburbanes entre Barcelona i les poblacions del voltant, com la línia SJ.
El 14 de abril de 1945 la Companyia d'Autobusos Roca va absorbir La Santjustenca, i l'antiga línia de la Santjustenca (JD) canvia la nomenclatura per línia “3”. El 17 de juny de1946 l'empresa Urbas absorbeix la Companyia d'Autobusos Roca i li canvia la nomenclatura de la línia 3 per línia “EJ”
El 1955 es crea la companyia “Transports Suburbans de Barcelona” (TSB) que absorbeix les línies de Urbas (SJ i EJ). Els autobusos eren de color verd (al mig-baix) i blanc (al mig-alt), i els cobradors portaven un uniforme verd i gorra cilíndrica verda amb visera, també coneguts com els coreans.
Entre el 15 de octubre de 1965 i el 5 de gener de 1967, degut a les obres de construcció del metro Línia V (blava) a la carretera de Sants, la línia EJ es desvia per la Travessera de les Corts i els carrers Numancia i Tarragona.
El 24 de agost de 1974 es crea L'Entitat Municipal Metropolitana (EMM) per la necessitat d'abordar amb criteris d'unitat els problemes que plantejava l'accelerat creixement urbanístic. El 17 de juliol de 1977 es crea la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), que substitueix a la EMM, en la qual participarien 27 municipis metropolitans.
El 1 de setembre de 1976 es crea una empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb el nom de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que absorbeix els transports municipals i els suburbans de Barcelona, de metro i autobús. TMB absorbeix l'empresa Urbas i per tant les línies SJ i EJ.
El 17 de juliol de 1977 es prolonga el recorregut de les línies SJ i EJ per Sant Just Desvern. Des del final d'El Parador segueix pel carrer Tudona i la Avinguda Indústria. El 29-12-1979 es prolonga de nou el recorregut fins al carrer Isaac Peral, al costat del cementiri de Sant Just
El 24 de desembre de 1985 s'arriba a un acord amb TV3 per prolongar la línia SJ fins als nous estudis de Televisió de Catalunya a Sant Joan Despí. L'11-2-1986 la línia EJ es prolonga fins a l'edifici Walden-7.
El 4 de abril de 1987 es crea l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que substitueix la CMB i esta formada per 18 municipis, incloent Sant Just.
Des del 20 de març de 1990 fins al 17 de març de 1992, degut a les obres de construcció de la Ronda de Dalt, la línia SJ deixa de circular per la Avinguda Pedralbes i la Carretera d'Esplugues. Circula directament per la Avinguda Diagonal pel tram de la Zona Universitària.
El 8 de febrer de 1993 TMB vol donar una imatge d'oferta més global i integradora, i comença una campanya per suggerir que les targetes multiviatges també servien en autobusos interurbans. Canvia la nomenclatura de la línia “SJ” pel número “63”, i la línia “EJ” pel número “52”, amb més de 5000 passatgers diaris a cada línia
El 25 de abril de 1994 canvia el recorregut de la línia 63 per acabar al Barri de Torreblanca a Sant Joan Despí
El 19 de març de 1997 es crea l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per planificar globalment totes les infraestructures de transport públic col·lectiu. Es un consorci constituït per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.
El 9 de desembre de 1997 la ATM fa una reordenació de totes les línies del Baix Llobregat i crea la línia 157 entre el Passeig Marítim de Barcelona i Sant Just Desvern, que absorbeix l'antiga línia 52 (EJ). El 22 de maig de 1999 la línia 157 es prolonga fins als estudis de TV3
El 26 de juny de 2002 es crea la línia 257 entre Collblanc i Sant Just, només pels dies feiners. El 31 de octubre de 2002 la nova numeració adjudicada per l'ATM el canvia per 158
El 25 de juny de 2001 la Generalitat aprova el Pla Director de Infraestructures 2001–2010, que planifica les futures actuacions en infraestructura de transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
El 3 de abril de 2004 comença el servei de tramvies del Trambaix entre la Plaça Francesc Macià i Sant Joan Despí, i el 5 de gener de 2006 el tramvia arriba a Sant Just.
