Topon??mia de les illes Marqueses
De Viquip??dia
La topon??mia de les illes Marqueses t?? uns noms originals formats per paraules compostes que estan fortament relacionades entre elles i, a m??s, tenen relacions amb altres indrets de la Polin??sia. Les Marqueses van ser les primeres illes del Pac??fic en ser explorades quan hi va arribar l'espanyol ??lvaro de Menda??a y Neira. Tot i que no hi va haver cap altre expedici?? espanyola, els noms que hi va deixar en el grup Sud es van mantenir durant anys. En canvi, el grup Nord no va ser explorat fins dos-cents anys m??s tard, i amb pocs mesos de difer??ncia nord-americans, francesos i anglesos van deixar els seus noms sobre el mapa. A m??s, s'han mantingut alhora els noms locals marquesans, per?? amb gran diversitat d'ortografies, a vegades per la dificultat pr??pia de la llengua, i a vegades per transcripcions fon??tiques al franc??s o l'angl??s.
Taula de continguts |
[edita] Noms de les illes
En la taula seg??ent es resumeixen els diferents noms utilitzats per les illes:
| Nom oficial o ofici??s | Nom marques?? | Altres ortografies | Nom castell?? | Nom angl??s | Nom franc??s |
|---|---|---|---|---|---|
| Is.Marquises | Henua??enana, Fenua??enata | Te Fenua Henata | |||
| Groupe Nord | Washington Is. | ??s.R??volution | |||
| Motu One | Motuone | Lincoln | Sable | ||
| Hatutu | Hatuta??a | Fatu Uu | Hancock, Langdon | Chanal | |
| Eiao | ??eiao | Hiaou, Eiau | Knox, Fremantle, Robert | Masse | |
| Motu Iti | Hatuiti | Hergest | Deux-Fr??res | ||
| Nuku Hiva | Nukuhiva | Nuka Hiva, Nukuheva, Nuuhiwa, Nouka-Hiva | Federal, Henry Martin, Madison | Baux | |
| Ua Huka | ??uahuka | Roohka, Ua Huna | Washington, Riou | Solide | |
| Ua Pou | ??uapou | Ropo, Uapu, Hua Pu | Adams, Trevenen | Marchand | |
| Groupe Sud | Is.Marquesas de Mendoza | Mendana Is., Mendoza Is. | |||
| Fatu Huku | Fatu??uku | Fatuhuka | Hood | ||
| Hiva Oa | Hiva??oa | Dominica | |||
| Tahuata | Tahuata | Santa Christina | |||
| Moho Tani | Mohotani | Motane | San Pedro | ||
| Fatu Hiva | Fatuiva | Magdalena | |||
| Thomasset | Motuna??o | Motu Nao | Ariane |
D'aqu?? endavant s'utilitzen amb prefer??ncia els noms marquesans.
[edita] Noms castellans
??lvaro Menda??a de Neira, el 1595, va anomenar l'arxip??lag ??Las Marquesas de Mendoza?? en honor al virrei del Per?? Garc??a Hurtado de Mendoza y Manr??quez, quart marqu??s de Ca??ete. El nom aviat es va simplificar en Marqueses i tamb?? es va utilitzar com illes de Mendoza o illes de Menda??a. Quan es va descobrir el grup nord d'illes el nom de Marqueses es va aplicar nom??s al grup sud. Davant de l'evid??ncia de la unitat ??tnica i ling????stica es va estendre el nom a tot l'arxip??lag, resultant l'??nic top??nim aristocr??tic de la rep??blica francesa.
Per anomenar les illes Menda??a va utilitzar noms religiosos. Tres de les illes les va descobrir les vig??lies de Santa Maria Magdalena (Fatuiva), Santa Cristina (Tahuata) i Sant Pere ad Vincula (Mohotani). La quarta l'anomen?? Dominica (Hiva??oa) en honor a Sant Dom??nec a qui s'havia encomanat abans de partir de Lima.
[edita] Noms anglesos
El nord-americ?? Joseph Ingraham, el 1791, va reflectir en els noms de les illes la situaci?? despr??s de la independ??ncia dels Estats Units. Va utilitzar els noms del primer president George Washington (??uahuka i tamb?? tot el grup nord), el vice-president John Adams (??uapou), el governador de Massachusetts John Hancock (Hatuta??a) i el secretari de guerra Henry Knox (??eiao). A m??s, va anomenar Federal a Nukuhiva, nom que David Porter, el 1813, va canviar pel aleshores president James Madison.
L'angl??s Richard Hergest, el 1792 desconeixent el viatge d'Ingraham, va utilitzar els noms dels seus oficials, com ja havia fet James Cook quan va anomenar Fatu??uku amb el nom del primer oficial que la va veure Alexander Hood. Hergest utilitz?? els noms d'Edward Riou (??uahuka), James Trevenen (??uapou) i John Henry Martin (Nukuhiva), deixant el seu propi pel m??s petit Hergest's Rock (Hatuiti).
En la transcripci?? fon??tica dels noms marquesans a l'angl??s t??picament s'escriu ??e?? o ??ee?? en lloc d'??i?? (Nukuheva, Nuuheewa), o b?? ??a?? en lloc d'??u?? (Nukahiva). El t??tol de la novel??la de Herman Melville, Typee, es refereix al poble dels ??taipi?? de la vall Taipivai a Nukuhiva.
[edita] Noms francesos
En la transcripci?? del marques?? al franc??s, al tractar-se de noms compostos, s'ha aplicat el criteri franc??s d'unir-los amb guions: Hiva-Oa, Nuku-Hiva. Actualment es tendeix a treure els guions, per?? es mantenen les dues paraules separades, a l'estil dels famosos Bora Bora o Pago Pago. Ja fora de les Marqueses ??s significatiu el cas de Puka Puka a les Tuamotu, i Pukapuka a les illes Cook.
En la transcripci?? fon??tica molts cops s'ha substitu??t la ??u?? marquesana pel franc??s ??ou??, ambd??s pronunciats com la ??u?? catalana, per exemple Fatou-Houkou per Fatu???uku. O b?? s'ha produ??t la confusi?? a la inversa: Ua-Pu per ??uapou. La lletra ??h??, aspirada en marques?? i muda en franc??s, s'ha posat o s'ha tret de forma confusa: Fatu-Hiva per Fatuiva, quan ??hiva?? i ??iva?? s??n coses diferents.
El franc??s Etienne Marchand va arribar a les Marqueses el juny del 1791, nom??s dos m??s tard que Ingraham. Va anomenar el grup nord ??les R??volution reflectint el moment pol??tic de l'??poca. Per les illes va utilitzar noms propis: l'armador del vaixell Baux (Nukuhiva), el primer oficial Pierre Masse (??eiao), el segon oficial Proper Chanal (Hatuta??a) i el seu mateix per ??uapou. Finalment anomena Deux-Fr??res (Dos Germans) a Motuiti, que de fet consta de dues roques.
Quan el franc??s Dupetit Thouard va prendre possessi?? de les illes va recuperar els noms locals, encara que amb algunes incorreccions, com Motane per Mohotani.
[edita] Noms marquesans
La llengua marquesana no t?? car??cter d'oficial, i est?? dividida en dos dialectes: nord i sud, que es corresponen als dos grups geogr??fics excepte ??uahuka. Nom??s existeixen noms oficials administrativament per les illes constitu??des en comunes, no existint noms oficials per les illes deshabitades.
Com a nota pr??via cal remarcar que el marques??, com les altres lleng??es polin??sies, disposa d'una oclusiva glotal de forma similar a la cometa simple inicial (??), i representada en ocasions per un ap??strof ('). ??s el resultat de la substituci?? d'antigues ??r?? i ??l??, i t?? car??cter de consonant que serveix tant per min??scula com maj??scula. Salvant les dist??ncies, es podria comparar a la pausa produ??da en la ela geminada. En les transcripcions, tant al franc??s com a l'angl??s, en ocasions s'ha substitu??t per una ??h??. Per?? en marques?? l'??h?? ??s espirada, semblant a l'??h?? aspirada anglesa. A m??s, en el dialecte del nord, la lletra ??f?? ??s substitu??da per ??h??.
D'aquesta forma el nom de les illes t?? diferents variants: Henua??enana a Nukuhiva i ??uahuka, Henua??enata a ??uapou, i Fenua??enata a Hiva??oa, Tahuata i Fatuiva. El nom ??fenua?? o ??henua?? significa 'la terra habitada'. Est?? relacionat amb el nom de Vanuatu, les Vanua de Fiji, Wanua a Salom?? o Fenua??ura antic nom de Manuae. El nom ????enana?? o ????enata?? vol dir 'ind??gena', actualment anomenat mao??i, com els maoris de Nova Zelanda. A l'igual que els noms de les illes, el nom de l'arxip??lag s'escriu habitualment separant el nom compost, substituint l'oclusiva glotal per una ??h?? i afegint innecess??riament l'article ??te??: Te Fenua Henata. Es sol traduir grandiloq??entment per ??la terra dels homes??, per?? m??s exacte seria simplement ??pa??s dels marquesans??.
- Hiva, utilitzat a Hiva??oa i Nukuhiva i tamb?? a Motu Motiro Hiva (illa Sala i G??mez), vol dir 'lluny??'. En canvi Iva, utilitzat a Fatuiva i tamb?? a Mataiva de les Tuamotu, vol dir 'nou' o 'nov??'. El nom oficial de Fatu Hiva ??s, doncs, una incorrecci?? provocada per similitud.
- Fatu al sud (Fatuiva, Fatu??uku) i Hatu al nord (Hatuta??a i Hatuiti) vol dir 'roca'. Aix??, doncs, Fatuiva ??s la novena roca, comptant des del nord i sense tenir en compte les illes m??s petites. El nom est?? relacionat amb els Hatu de l'illa de Pasqua, Batu a Mal??isia, Vatu a Fiji i Watu a Indon??sia.
- Nuku, o Nu??u, vol dir 'poblament'. A m??s de Nukuhiva es pot trobar Nukutavake i Nukutipipi a les Tuamotu, Nukufetau i Nukulaelae a Tuvalu, Nukunonu a Tokelau, Aunu??u a Samoa i Nukuloa, Nukutapu, Nukuhifala o Nukuatea a Wallis
- ??ua (??uapou i ??uahuka) vol dir 'dos', i es correspon amb rua o lua d'altres arxip??lags. No est?? clar el seu sentit i una explicaci?? alternativa seria 'empla??ament'.
- Mohotani ??s el cant de l'ocell moho. El nom d'aquest ocell ??s antic i no s'ha identificat.
- Tahuata est?? relacionat amb Tehuata, antic nom de Rekareka a les Tuamotu.
- Motu ??s un mot que ha passat al vocabulari geogr??fic internacional per designar els illots coral??lins dels atols o dels esculls que envolten les illes altes. Per?? en les lleng??es polin??sies s'utilitza per qualsevol illa independentment de la seva grand??ria o del seu origen. Vegeu la desambiguaci?? de Motu One o de Motu Iti. Respecte a Motuna??o vol dir 'illa enfonsada'. Avui nom??s ??s una roca que sobresurt de l'aigua, per?? s'ha descobert que s'enfonsa 1 mm a l'any, com totes les illes Marqueses.
Finalment, com a an??cdota, cal anotar el cas de la badia de Hanavave a Fatuiva. Es tracta d'una vall on hi ha unes formacions rocoses erosionades amb formes f??l??liques. Popularment es coneixia com la badia de les Vergues, per?? els missioners ho van canviar per la badia de les Verges, tot afegint una ??i?? en franc??s: V(i)erges. El fons de la vall est?? rodejada de muntanyes, destacant l'anomenada Puta, que vol dir 'la Foradada'.
[edita] Enlla??os externs
- (franc??s) Topon??mia de les illes Marqueses, article de S.Jourdan.
