[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tomaso Albinoni - Viquipèdia

Tomaso Albinoni

De Viquipèdia

Tomaso Albinoni
Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, especialment els seus concerts per a oboè.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer a Venècia (Itàlia) que en aquells dies era una república independent, en el si d'una rica família veneciana de comerciants. Tomaso li agradava definir-se com un músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap tipus de mecenatge, fora de per part de l'església o de la noblesa.

Va viure sempre a Venècia tot i que també viatjà. Es té constància de dos viatges a Florència un el 1703 i l'altre el 1722. LA seva primera òpera, Zenobia regina de Palmireni, és del 1694, any en que també va compondre el primer recull de música instrumental, les 12 Sonate a tre, op 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la música vocal, òperes, serenates i cantates, com a la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogué dedicar a la música sense cap necessitat econòmica.

La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.

[edita] L'adagio

La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va començar a escorcollar les partitures d'un antic monestir, entre les quals va descobrir l'obra més solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'una Sonata per a trio, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti com l'Adagio d'Albinoni, una de les peces més conegudes de la música clàssica.

[edita] Obra

[edita] Obra instrumental

Albinoni va compondre 64 concert, 8 simfonies i 97 sonates i ballets.

  • Op. 1 1694 12 Sonates a tres.
  • Op. 2 1700 6 Simfonies i 6 Concerts a 5.
  • Op. 3 1701 12 Ballets da cambra a tres.
  • Op. 4 1704 6 Sonates d'església per violí i baix continu, publicat per Roger a Amsterdam el 1708.
  • Op. 5 1707 12 Concerts per a violí i baix continu
  • Op. 6 1711 12 Sonates de cambra.
  • Op. 7 1716 12 Concerti per 1 o 2 oboès i corda.
  • Op. 8 1721 6 Sonates i 6 Ballets a tres.
  • Op. 9 1722 12 Concerts per 1 o 2 oboès i corda.

[edita] Òpera

  • Zenobia (1694)
  • Il prodigio dell'Innocenza (1695)
  • Zenone (1696)
  • Tigrane (1697)
  • Primislao (1697)
  • L'Ingratitudine castigata (1698)
  • Il Radamisto (1698)
  • Diomede punito da Alcide (1700)
  • L'inganno innocente (1702)
  • L'Arte in gara con l'Arte (1702)
  • La Griselda (Libretto de Apostolo Zeno, 1703)
  • La fede tra gl'inganni (1707)
  • Elio Seiano (1707)
  • Astarto (1708)
  • Pimpinone (intermezzo 1708)
  • Tradimento tradito (1708)
  • Engelberta (1709)
  • Ciro (1709)
  • Il tiranno eroe (1710)
  • Il Giustino (1711)
  • Alarico (1712)
  • Amor di figlio non conosciuto (1715)
  • Il vinto trionfante del vincitore (1717)
  • Eumene (1717)
  • Cleomene (1718)
  • I veri amici (1722)
  • Gli eccessi della gelosia (1722)
  • Ermengarda (1723)
  • Eumene (Libretto de Apostolo Zeno, 1723)
  • Laodice (1724)
  • Antigono (1724)
  • Scipione nelle Spagne (Libretto de Apostolo Zeno, 1724)
  • Didone abbandonata (Libretto de Pietro Metastasio, 1725)
  • Alcina delusa (1725)
  • Lucio Vero (1725)
  • Il trionfo d'Armida (1726)
  • L'incostanza schernita (1727)
  • Le due rivali in amore (1728)
  • Il concilio dei planeti 1729)
  • Elenia (1730)
  • Li stratagemmi amorosi (1730)
  • Il più fedel tra gli amanti (1731)
  • Ardelinda (1732)
  • Candalide (1734)
  • Artamene (1740)

[edita] Enllaços externs