Toga romana

De Viquipèdia

Toga era una peça de vestir romana, la principal peça de roba dels romans.

Segons Varró derivava de tegere, perquè cobria tot el cos. Inicialment es portava sola sense túnica. El seu origen no esta clar: algunes fonts es refereixen al lidis, però probablement era d'origen etrusc; la toga pretexta es assenyalada expressament com d'origen etrusc.

La toga caracteritzava als romans que eren anomenats togati (togats) o gens togata. Inicialment s'utilitzava només a Roma mateix i el seu ús estava prohibit als exiliats i estrangers; però progressivament el seu ús es va fer general i es va portar al damunt de la lacerna, però encara era característica de les classes superiors a les corts de justícia, al teatre, o als jocs, ja que la veien com una distinció d'honor, i en tot es cas es portava en època imperial quan l'emperador era present; sota Alexandre Sever no es podia anar convidat a la seva taula sense portar toga.

La seva forma era arrodonida, potser semicircular segons Dionís d'Halicarnàs, encara que sembla difícil. Sobra la forma de portar-la la informació essencial deriva de Quintilià i Tertul·lià, que ja parlen de quan la toga havia esdevingut més complexa, i de la forma en que la porten les estàtues romanes. Quintilià diu que les primeres togues no tenien "sinus" (pit) i després que el van tenir però curt. Tertul·lià contrasta la simplicitat del pal·li (pallio) amb la complicació de la toga.

El color de la toga dels homes (toga virilis) era generalment blanc i fou anomena vestimentum puritut, en oposició a pretexta (praetexta).Una toga blanca brillant era concedida als candidats a magistratures (toga candida); les togues blanques són esmentades als festivals, que probablement va ser el seu primer ús, però després es va generalitzar. La toga havia de ser mantinguda blanca i neta pel que li portava i quan això es descuidava era coneguda com toga sordida (i els que la portaven sordidati); la toga sòrdida era portada pels acusats. La toga pulla de color negre era portada en les celebracions privades de dol i algunes vegades per persones de les classes inferiors. La toga picta era portada per generals en la celebració del triomf, i durant l'Imperi pels cònsols i els pretors quan celebraven els jocs (fou anomenada també toga capitolina). La toga palmata fou una mena de toga picta. La toga pretexta tenia unes característiques especifiques i no la podia portar tothom.

La toga trabea estava ornamentada amb franges horitzontals porpres. N'hi havia una tota de color porpra per ritus sagrats, una de porpra i blanc consagrada als deus, i una de porpra i safrà pels àugurs. La van portar els primer reis romans i la portaven també els llatins. Més tard la van portar els cònsols; els equites tenien dret al seu ús en algunes solemnitats; finalment fou el vestit per excel•lència dels emperadors (de fet el primer que la va assumir fou Juli Cèsar).

La toga estava feta generalment de llana. Hi havia exemplars gruixuts i altres de fins: els primers anomenats toga densa, pinguis o hirta. Una altra toga, la pexa, era oposada a la trita o rasa que s'utilitzava a l'estiu. La seda era poc utilitzada.

Inicialment la toga fou usada per homes i dones però amb el temps a les dones va correspondre l'estola i la toga va quedar limitada a algunes dones, solteres, o que s'havien divorciat per adulteri. El seu us era principalment per les classes altes però les baixes usaven togues menys cares. En guerra la toga era substituïda pel sagum (togatus es oposat a miles); encara que fou usada per soldats, mai ho fou a la guerra i en tot cas mai con vestit ordinari. La toga era usada per cobrir-se per dormir.

• Sobre la toga virilis, vegeu Toga viril