Toga pretexta

De Viquipèdia

La toga pretexta era una toga romana que portava una vora de porpra i era portada per nois dels dos sexes, per magistrats tant a Roma com a les colònies i municipis, per sacerdots i per persones ocupades en ritus sagrats o pregaries.

Els que tenien dret a la toga pretexta (toga praetexta) (gaudien del ius togae praetextae habendae) eren en especial els dictadors, els cònsols, els pretors (que l'havien de portar per condemnar a mort), els àugurs, els decemviri sacris facundis, els edils, els triumvirs epulons, els senadors els dies de festivals, els magistrats dels col·legis i els magistrats dels vicus quan celebraven jocs. No se sap del cert si hi tenien dret els tribuns de la plebs, censors i qüestors.

La toga praetexta pulla (negre i porpora) només es portava a la celebració d'un funeral.

La pretexta hauria estat adoptada dels etruscs per Tul·li Hostili, que la va convertir en la vestimenta reial i després va passar als alts magistrats de la república. També Hostili va introduir la toga picta. Plini esmenta la toga regia undulata (brodada amb línees ondulades) que va portar Servi Tul·li, que diu que es conservava a al temple de la Fortuna.

Tant la toga pretexta com la toga bulla fou concedida als nois joves (de 14 anys) per Tarquini Prisc, quan en la guerra mataven un enemic amb les seves mans. Després es va estendre als joves fins que fou substituïda per la toga viril. Les noies portaven la toga pretexta fins al seu matrimoni.