Tintorera (tauró)
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Prionace glauca (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la tintorera (en blau).
|
||||||||||||||||
La tintorera (Prionace glauca) és una espècie molt cercada pels pescadors esportius, de fet és el tauró que més agafen.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- Cos força allargat i fusiforme.
- Musell bastant comprimit i estretament cònic.
- La primera dorsal és situada a la meitat del cos; la segona dorsal i l'anal són petites.
- Les aletes pectorals són estretes, llargues i un xic falciformes.
- Presenta cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de les pectorals.
- La coloració és d'un blau brillant intens, la punta de les aletes és fosca; la panxa és blanca.
- El seu color es torna gris apagat un cop morta.
- Aconsegueix 383 cm de longitud total.
- El mascle madura entre els 182 i 281 cm. La femella ho fa quan té entre 173 i 221 cm.
[edita] Hàbitat
És una espècie pelàgica que ocupa tant la superfície de mar obert com les zones costaneres. Pul·lula sol o en grups per les aigües fredes, entre 7º i 16º C, tot i que tolera els 21º C o més. Presenta costums nocturns. És un migrador força actiu. Els individus de la població se segreguen per edats i sexes.
[edita] Alimentació
S'alimenta principalment de petites preses que captura tant entre dues aigües com al fons del mar. Menja peixos pelàgics i demersals, cefalòpodes (sobretot calamars) i alguns crustacis. No menysprea ni la carronya ni les deixalles.
[edita] Reproducció
És vivípar placentari. A finals de la primavera o a principis d'estiu la femella, segons la mida i la regió que habiti, té una ventrada variable, entre 4 i 135 cries que fan de 35 a 44 cm de longitud total. El període de gestació és de 9 a 12 mesos. La femella pot retindre l'esperma d'un any per l'altre.
[edita] Aprofitament
La baixa qualitat de la carn fa que no tingui gaire importància comercial, tot i la seua abundor. Es captura principalment amb palangre, però també s'enxarxa en l'art de ròssec. Les aletes s'aprofiten per a fer la sopa d'aleta de tauró i les mandíbules es venen com a ornament.
[edita] Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 125.
