Tintorera (taur??)
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Prionace glauca (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||||
 Distribuci?? geogr??fica de la tintorera (en blau).
|
||||||||||||||||
La tintorera (Prionace glauca) ??s una esp??cie molt cercada pels pescadors esportius, de fet ??s el taur?? que m??s agafen.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
- Cos for??a allargat i fusiforme.
- Musell bastant comprimit i estretament c??nic.
- La primera dorsal ??s situada a la meitat del cos; la segona dorsal i l'anal s??n petites.
- Les aletes pectorals s??n estretes, llargues i un xic falciformes.
- Presenta cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de les pectorals.
- La coloraci?? ??s d'un blau brillant intens, la punta de les aletes ??s fosca; la panxa ??s blanca.
- El seu color es torna gris apagat un cop morta.
- Aconsegueix 383 cm de longitud total.
- El mascle madura entre els 182 i 281 cm. La femella ho fa quan t?? entre 173 i 221 cm.
[edita] H??bitat
??s una esp??cie pel??gica que ocupa tant la superf??cie de mar obert com les zones costaneres. Pul??lula sol o en grups per les aig??es fredes, entre 7?? i 16?? C, tot i que tolera els 21?? C o m??s. Presenta costums nocturns. ??s un migrador for??a actiu. Els individus de la poblaci?? se segreguen per edats i sexes.
[edita] Alimentaci??
S'alimenta principalment de petites preses que captura tant entre dues aig??es com al fons del mar. Menja peixos pel??gics i demersals, cefal??podes (sobretot calamars) i alguns crustacis. No menysprea ni la carronya ni les deixalles.
[edita] Reproducci??
??s viv??par placentari. A finals de la primavera o a principis d'estiu la femella, segons la mida i la regi?? que habiti, t?? una ventrada variable, entre 4 i 135 cries que fan de 35 a 44 cm de longitud total. El per??ode de gestaci?? ??s de 9 a 12 mesos. La femella pot retindre l'esperma d'un any per l'altre.
[edita] Aprofitament
La baixa qualitat de la carn fa que no tingui gaire import??ncia comercial, tot i la seua abundor. Es captura principalment amb palangre, per?? tamb?? s'enxarxa en l'art de r??ssec. Les aletes s'aprofiten per a fer la sopa d'aleta de taur?? i les mand??bules es venen com a ornament.
[edita] Refer??ncies
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col. Con??ixer la natura, n??m. 14. Barcelona, mar?? del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 125.
