Tint-2
De Viquipèdia
El grup del Tint-2 (1974-1976) de Banyoles va ser un col·lectiu multidisciplinar, format per escultors, pintors, dissenyadors, arquitectes i intel·lectuals, que va representar, a finals del franquisme, una experiència de referència per a la modernització de la cultura i l'art català.
El grup prenia el nom de l'edifici civil gòtic de la Llotja del Tint de Banyoles, la recuperació i rehabilitació del qual va ser possible gràcies a alguns dels membres que després constituirien el grup. Mitjançant un discurs d'arrel anticapitalista, el Tint-2 va focalitzar el seu interès en qüestionar les pràctiques simbòliques, els gustos i les conductes de les classes dominants i les polítiques culturals oficials, sobretot a través de tres manifestacions realitzades a la Llotja del Tint.
Taula de continguts |
[edita] La formació del grup
El Tint-2 no hauria existit sense la prèvia existència del grup Tint-1 que, malgrat mantenir una política expositiva una mica irregular, el 1973 va programar l'activitat Informació d'Art Concepte Banyoles 73, que va tenir moltíssima transcendència en el món de l'art conceptual. Més d'un any després de la dissolució del Tint-1 es va crear el Tint-2, que es vehiculava a través de la Comissió de Cultura de la Llotja del Tint.
[edita] Membres del Tint-2
El grup del Tint-2 estava format per alguns membres procedents del Tint-1, amb alguna baixa i alguna alta:
- Pere Comas i Masgrau
- Xicu Cabanyes
- Tomàs Cortada
- Jaume Fàbrega i Colom
- Jeroni Moner i Codina
- Esteve Palmada
- Lluís Pau i Corominas
- Raimon Planells
- Josep Riera i Micaló
- Lluís Vilà
- Josep Juncà
[edita] Les manifestacions entorn el Kitsch
El Tint-2 va centrar el seu interès en el fenomen del kitsch, dins l'àmbit d'influència de l'art conceptual, amb una orientació influenciada per la sociologia, la crítica d'art i el vessant documentalista del Grup de Treball. El Tint-2 entenia el kitsch com la tendència artística fonamentada en el pseudoart de mal gust i la comunicació alienada que creien que representava un dels prototips que més bé definien el perfil del burgès estàndard de la societat industrialitzada.
Per poder desplegar les seves tesis, el grup tenia previst realitzar inicialment quatre «manifestacions» –segons la seva pròpia terminologia–, encara que finalment només se’n van fer tres. Cada manifestació incloïa una exposció a la Llotja del Tint sobre el tema escollit, i diverses activitats paral·leles, com xerrades, taules rodones, concerts, etc. Les tres manifestacions van ser:
- El Kitsch domèstic, un pis en la provincia de Gerona (octubre-novembre de 1974). Va consistir en recrear, en una part de la Llotja del Tint, un suposat pis de classe burgesa, amb mobles i objectes decoratius i ornaments d’estètica kitsch que expressaven el seu estatus. La manifestació també anava acompanyada de gran quantitat de material escrit crític amb determinats sistemes de vida, de relacions socials, de poder, de consum, etc.
- Cromolitografia religiosa. Dolça imatge del culte domèstic (març-abril de 1975). Basava bona part del muntatge en la mostra d'estampes religioses, en tant que imatgeria naïf, acompanyades de textos del crític d'art Jaume Fàbrega que qüestionaven la institució eclesiàstica.
- Terrissa negra (octubre-desembre de 1975). Mitjançant la mostra de moltes peces de terrissa negra, acompanyades de material documental i discursiu, volien fer palès i criticar la moda, pressuntament progressista, de col·leccionar ceràmica produïda per sistemes artesanals ja en desús.
La quarta manifestació s'havia programat entorn el kitsch polític, però no es va portar a terme per diferències insuperables en el seu procés de concepció.
[edita] La dissolució del grup
La manca de connexió amb el públic a què aspiraven, certes diferències internes en el grup i desajustaments amb el marc polític i local del moment, van propiciar la liquidació del grup, el 1976. Tot i no acabar de portar a terme el seu programa inicial, sí que van impulsar un cicle d'activitats culturals que clouria definitivament les propostes del Tint-2.
- Intermanifestacions (març-juny de 1976). Es tracta d'un cicle de recitals, xerrades, col·loquis, conferències, debats, que si bé no formava part de la producció específica del grup, sí que s'emmarcava en les seves propostes de dinamització i difusió cultural.
[edita] Bibliografia
- Narcís Seles i Jordi Font Agulló (Ed.).El Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l'anàlisi crítica, el desenvolupament sociocultural i la lluita ideològica. 2004. Ajuntament de Banyoles.
- Narcís Selles. Art, política i societat en la derogació del franquisme. 1999. Llibres del Segle, ed. Gaüses.
