The Smashing Pumpkins
De Viquipèdia
| The Smashing Pumpkins | ||
|---|---|---|
 |
||
| Informació bàsica | ||
| Lloc d'origen | Chicago, Illinois Estats Units | |
| Gènere | Alternatiu | |
| Anys en actiu | 1988−2000 2006−present |
|
| Discogràfica | Virgin Records Reprise Records |
|
|
|
||
| (a la foto de dalt d'esquerra a la dreta) Ginger Reyes Billy Corgan Jimmy Chamberlin (darrere) Jeff Schroeder Concert del 24 de Maig del 2007 al "den Atelier" (Luxemburg) |
||
The Smashing Pumpkins (nascut a Chicago, 1988) és un grup musical de rock indie i alternatiu. Dissolts el 2000, el grup s'ha reunit el 2006 amb l'objectiu de gravar un nou àlbum i de tornar a l'escenari.
Grup format per: Billy Corgan (veu i guitarra), James Iha (guitarra i veu), D'arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlin (bateria). Després s'incorporaria Melissa Auf Der Maur (baix).
Taula de continguts |
[edita] Biografia
En 1988, Billy Corgan va fundar juntament amb James Iha un projecte anomenat The Smashing Pumpkins. El primer concert amb aquest nom va ser el 9 de juliol de 1988 a un local anomenat Chicago 21.
Temps després ingressa a l'alineació d'Arcy Wretzky, baixista. Corgan va conèixer a D'Arcy després d'una discussió després d'un concert de Donen Reed Network. Amb ella es dóna el primer recital - considerat el primer i oficial - el 10 d'agost de 1988 al club Avalon.
Jimmy Chamberlin és inclòs per petició de Joe Shanahan, propietari de Cabaret Metro, qui els va invitar a tocar només si inclouen a un bateria. Així, el 5 d'octubre de 1988 donen el primer recital amb formació completa.
En maig de 1991 es va publicar Gish, el primer àlbum del grup, produït per Butch Vig (productor de prestigi que s'encarregaria per exemple, de produir poc més tard el Nevermind de Nirvana). La discogràfica Caroline/Virgin va vendre'n més de 400.000 còpies. El 27 de juliol de 1993 apareix el segon disc, Siamese Dream, que va sobrepassar amb escreix el milió de còpies en EE.UU i va suposar el reconeixement mundial, amb hits com Today, Disarm o Cherub Rock.
Durant el 1994 va aparèixer Vieuphoria, vídeo compilatori d'actuacions en directe i rareses, juntament amb ell també va aparèixer Earphoria, disc que recull versions en directe i algunes rareses. Per a mantenir l'expectació, en octubre del mateix any es va publicar Pisces Iscariot, una col·lecció de cares-b i cançons inèdites.
El 24 d'octubre de 1995 es va publicar Mellon Collie and The Infinite Sadness, un dels discos dobles més venuts de la història. En total 28 cançons de les quals es pot destacar els seus singles: 1979, Bullet with butterfly wings, Tonight Tonight i Thirty-three. En 1996 l'àlbum va continuar collint èxits, fins que en juliol Jonathan Melvoin, teclista de gira, va patir una sobredosi d'heroïna (Xarxa Rum) i alcohol en un hotel de Manhattan junt amb Jimmy. Melvoin va morir i el bateria va ser expulsat del grup.
El 26 de novembre de 1996 es va publicar The Aeroplane Flies High, caixa compilatòria de singles. Després d'una època d'experimentació en projectes solitaris (sobretot per part de James Iha, que va treure un disc en solitari), el 2 de juny de 1998 es va publicar Adore, disc de poca acceptació entre la crítica i el públic.
En 1999, Jimmy Chamberlin es reintegra a la banda. Però novament el quartet es trenca, ja que d'Arcy va abandonar la banda en setembre del mateix any. En reemplaçament va ingressar Melissa Auf der Maur, baixista de Hole.
El 29 de febrer de 2000 es va publicar Machina / The Machines of God. El disc ix a la venda amb excel·lents critiques, més accessible que el seu antecessor, i entra en els Billboard al lloc núm.3. Però al poc de temps s'enfonsa en les llistes, venent menys que Adore. El 23 de maig, Corgan va anunciar al ràdio KROQ la separació definitiva de la banda, després d'una gira de comiat.
En setembre de 2000 es va llançar Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music, segona part del disc previ. Aquest es distribueix només gratuïtament per internet davant la negativa de Virgin Records per publicar-lo. L'últim concert va tenir lloc novament en Metro Cabaret. Quasi tretze anys d'història finalitzen el 2 de desembre de 2000.
Billy Corgan i Jimmy Chamberlin, els dos puntals del grup, van fundar el 2001 Zwan amb tres músics més. Van publicar un disc poc exitós, Mary Star Of The Sea, i el 2003 Billy Corgan va dissoldre el grup. El 2005 Corgan va publicar un disc en solitari TheFutureEmbrace, que tampoc fou exitós.
Després del seu primer treball en solitari, va expressar en diversos comunicats a la premsa la seua intenció de reunir novament a la banda. Des de la pàgina oficial del grup han anat apareixent missatges que confirmen la reaparició del grup, que actualment (hivern 2006) es troben a l'estudi gravant el que serà el primer de la segona etapa del grup. Se sap que Jimmy Chamberlin també hi prendrà part, però d'Iha i de D'arcy no se'n sap res (els rumors apunten a que han estat substituits per dos membres nous). El productor del nou disc, que s'espera que sortirà a la venda el 7 de juliol del 2007 amb el títol de Zeitgeist, és Roy Thomas Baker (productor habitual de Queen). Els Smashing Pumpkins faran durant l'estiu del 2007 una gira per diversos festivals, entre els quals hi haurà el "Primavera Sound" de Barcelona.
[edita] Discografia
[edita] Discs Oficials
- Gish, 1991.
- Siamese Dream, 1993.
- Mellon Collie and The Infinite Sadness, 1995.
- Adore, 1998.
- Machina: The Machines of God , 2000.
- Machina II: The Friends and Enemies Of Modern Music, 2000.
- Zeitgeist, 2007.
[edita] Recopilatoris & Boxed Sets
- Siamese Singles, 1994.
- Pisces Iscariot, 1994.
- Earphoria, 1994.
- The Aeroplane Flies High, 1996.
- Rotten Apples , 2001.
- Judas 0, 2001.
[edita] Videos
[edita] CD Singles
- I Am One, 1992.
- Cherub Rock, 1993.
- Cherub Rock (7" Version), 1993.
- Today (7" Version), 1993.
- Today, 1993.
- Disarm (Smile), 1994.
- Disarm (Heart), 1994.
- Disarm (7" Version), 1994.
- Rocket (7" Version), 1994.
- Bullet With Butterfly Wings, 1996.
- 1979, 1996.
- Zero, 1996.
- Tonight, Tonight, 1996.
- Thirty-three, 1996.
- The End Is the Beginning Is the End, 1997.
- Ava Adore, 1998.
- Perfect, 1998.
- Perfect, Pt. 1, 1998.
- Perfect, Pt. 2, 1998.
- Stand Inside Your Love, 2000.
- Try, Try, Try, 2000.
- Untitled, 2001.
[edita] EP
[edita] Promocionals
- Drown, 1992.
- No Toys For O.J., 1993.
- Muzzle, 1996.
- The Smashing Pumpkins 1991-1998, 2000.
- Still Becoming Apart, 2000.
[edita] Recopilatoris
- Light Into Dark, 1989. (My Dahlia y Sun)
- 20 explosive dynamic super smash hit explosions!, 1991. (Jackie Blue)
- Afternoon Delight, 1992. (La Dolly Vita)
- Best Of Grunge Rock, 1993. (Bury Me)
- No Alternative, 1993. (Glynis)
- The Radio 1 FM Sessions Volume 2, 1995. (Siva)
- Sweet Relief II , 1996. (Sad Peter Pan)
- ONXRT: Live from the Archives, Vol. 3, 1996. (Rocket)
- A Very Special Christmas 3, 1997. (Christmastime)
- 1997 Grammy Nominees, 1997. (1979)
- First Generation: Virgin 25 Years, 1998. (Cherub Rock)
Entre parèntesi les cançons amb què participaren.
[edita] Bandes Sonores
- Singles, 1992. (Drown)
- Lost Highway, 1997. (Eye)
- Batman & Robin, 1997. (The End Is the Beginning Is the End y The Beginning Is The End Is The Beginning)
- Not Another Teen Movie, 2001. (Never Let Me Down Again)
Entre parèntesi les cançons amb què participaren.
[edita] Tributs
- For The Masses: An Album of Depeche Mode Songs , 1994. (Never Let Me Down Again)
Entre parèntesi les cançons amb què participaren.
[edita] Discs No Oficials
- Pumpkin Seeds, 1993.
- Mashed Potatoes, 1994.
- Unplugged: 100% Pure Acoustic Performances, 1994.
- Versions, 1994.
- 3 Feet High, 1994.
- Sorrow and Pity, 1995.
- Mellon Collie and The Infinite Sadness - Demos 1, 1996.
- 666, 1996.
- The Cutting Edge, 1998.
- Billy's Gravity Demos, Vol. 1, 2000.
- Mellon Collie and The Infinite Sadness - Demos 2, 2000.
- Adore Demos, 2000.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web oficial de The Smashing Pumpkins (actualment redirecciona a la pàgina web de Billy Corgan).
- Pàgina 'MySpace' oficial de The Smashing Pumpkins (en anglès)
