Termessos
De Viquipèdia
Termessos, Termesos, Termissos o Telmissos fou una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial. Era situada a un puig de les muntanyes del Taure a l’entrada d’una vall creuada pel riu Catarrhactes, i era un nus de comunicació essencial entre Psídia, Pamfília i Lícia. La cimera de la muntanya sobre l’acròpoli es deia Solymos i els habitants de la ciutat es deien Solymis. Els seus habitants no eren grecs sinó Pisidis. La situació de la ciutat feia que estes penjada per tots els costats, i la via que la creuava passava per una gorga molt estreta que podia ser defensada per pocs homes.
Alexandre el gran va poder forçar la gorga, però va veure que no podria prendre la ciutat i va continuar la seva marxa. Va passar a sobirania de Roma i va emetre moneda fins el regne de l'emperador Sever.
El segle V fou seu d’un bisbat i la ciutat tenia sota la seva jurisdicció a les veïnes Jòvia i Eudòcia.
Les seves restes es conserver al lloc anomenat Karabunar Kiui, llogaret situat al peu del puig on hi havia la fortalesa.
A Psídia va existir una altra ciutat del mateix nom coneguda com Termessos menor (Termessos he mikra).
