Teoria cel·lular
De Viquipèdia
La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes juguen en la constitució de la vida.
Robert Hooke havia observat ja en el segle XVII que el suro i altres matèries vegetals apareixen constituïdes de cèl·lules (literalment, cel·les). Dos científics alemanys, Theodor Schwann, històleg i fisiòleg, i Jakob Schleiden, botànic, se n'adonaren de certa comunitat fonamental en l'estructura microscòpica d'animals i plantes, en particular la presència de nuclis, que el botànic britànic Robert Brown havia descrit recentment (1827). Van publicar junts l'obra Investigacions microscòpiques sobre la concordança de l'estructura i el creixement de les plantes i els animals (Mikroskopische Untersuchungen über die Übereinstimmung in der Struktur und dem Wachstum der Tiere und Pflanzen, Berlín, 1839). Van assentar el primer principi de la teoria cel·lular històrica: tot en els éssers vius està format per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules.
Un altre alemany, el metge Rudolf Virchow, interessat en l'especificitat cel·lular de la patologia (només algunes classes de cèl·lules semblen implicades en cada malaltia) va explicar el que hem de considerar el segon principi:
Tota cèl·lula s'ha originat a partir d'altra cèl·lula, per divisió d'aquesta. Ara estem en condicions d'afegir que la divisió és per bipartició, perquè a pesar de certes aparences, la divisió és sempre, en el fons, binària. El principi ho va popularitzar Virchow en la forma d'un aforisme creat per François-Vincent Raspail, «omnis cellula et cellula». Virchow va acabar amb les especulacions que feien descendir la cèl·lula d'un hipotètic blastema. El seu postulat, que implica la continuïtat de les estirps cel·lulars, està en l'origen de l'observació per August Weismann de l'existència d'una línia germinal, a través de la qual s'estableix en animals (inclòs l'home) la continuïtat entre pares i fills i, per tant, del concepte modern d'herència biològica.
La teoria cel·lular va ser debatuda al llarg del segle XIX, però va ser Louis Pasteur el qual, amb els seus experiments sobre la multiplicació dels microorganismes unicel·lulars, va donar lloc a la seva acceptació rotunda i definitiva.
Es pot resumir el concepte modern de teoria cel·lular en els següents principis:
- Tot en els éssers vius està format per cèl·lules o pels seus productes de secreció. La cèl·lula és la unitat anatòmica de la matèria viva, i una cèl·lula pot ser suficient per a constituir un organisme.
- Totes les cèl·lules procedeixen de cèl·lules preexistents, per divisió d'aquestes (Omnis cellula et cellula).
- Les funcions vitals dels organismes ocorren dintre de les cèl·lules, o en el seu entorn immediat, controlades per substàncies que elles secreten. Cada cèl·lula és un sistema obert, que intercanvia matèria i energia amb el seu mitjà. En una cèl·lula caben totes les funcions vitals, de manera que basta una cèl·lula per a tenir un ésser viu (que serà un ésser viu unicel·lular). Així doncs, la cèl·lula és la unitat fisiològica de la vida.
- Cada cèl·lula conté tota la informació hereditària necessària per al control del seu propi cicle i del desenvolupament i el funcionament d'un organisme de la seva espècie, així com per a la transmissió d'aquesta informació a la següent generació cel·lulars. Així que la cèl·lula també és la unitat genètica.
