Teodora (esposa de Justinià I)
De Viquipèdia
Teodora (Theodora) (vers 500-548) fou emperadriu bizantina, esposa de l'emperador Justinià I; era filla d'Acaci de Xipre, un dels caps de l'anomenada facció dels Verds de Constantinoble.
A la mort del seu pare ella i les seves germanes es van guanyar la vida com actrius de pantomimes i Teodora, per la seva bellesa i llicenciositat aviat es va fer la favorita del públic; segons Procopi va tenir nombrosos amants. Després d'un temps va acompanyar a Ecèbol o Hecèbol, que havia estat nomenat governador a la Pentàpolis Líbia, al seu govern, però abandonada pel seu amant va tornar en la indigència a Constantinoble. Segons Procopia va tenir un fill de nom Joan amb Ecèbol.
Llavors va agafar una forma de vida virtuosa i es va retirar del mon; aquest canvi va atreure l'atenció de Justinià que llavors estava associat pel seu oncle Justí I, i va obtenir l'amor del jove príncep, amb el que es va casar vers el 525 (després de que uns mesos abans fos canviada la llei per permetre els matrimonis entre classes socials diferents), tot i l'oposició de diversos membres de la família reial.
El 527 Justinià va pujar al tron i Teodora fou proclamada emperadriu i el seu marit la va declarar igual i col·lega a l'Imperi i va exigir que el jurament dels funcionaris públics es fes amb el nom d'ambdós. Teodora es va comportar amb molt de seny i fou una gran ajuda per Justinià I. A la revolta de Nika el 532, els seus consells de resposta enèrgica van salvar a Justinià. Teodora va destacar com a defensora de la tendència monofisita i va donar supor a Jacob Baradeu. Va advocar per l'abort i per l'aixecament de la pena de mort per les dones adulteres, per la protecció social de les dones i les antigues prostitues. i perr l'augment dels drets de les dones, especialment en els casos de divorci.
Va morir de càncer el 28 de juny del 548 i va conservar l'amor del seu marit fins al final. Només va tenir una filla, el nom de la qual no s'ha conservat, que va morir abans que ella. Justinià la va sobreviure 17 anys.
A l'església grega és considerada santa i es commemora el 14 de novembre.
