Telegrafia òptica
De Viquipèdia
Durant la Revolució francesa, Claude Chappe enginyer lionès va inventar i va aconseguir imposar a l'estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava París amb Marsella en algunes hores utilitzant un codi format de centenars de paraules i frases que accelerava la transmissió i garantia una certa confidencialitat. Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d'operadors.
[edita] Telegrafia òptica catalana
La xarxa catalana de telegrafia òptica militar per a transmetre senyals amb un telegraf óptic va ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía i fou impulsada i acabada pel seu successor en el càrrec, el General Manuel Gutiérrez de la Concha. La raó de la seva construcció era la de facilitar la comunicació amb els pobles de l’interior del país i així poder combatre més eficaçment els rebels carlins. El disseny i la construcció de la xarxa fou encomanat al brigadier José Maria Mathé, el mateix que estava construint la xarxa de telegrafia òptica civil a l’estat espanyol. Per aquesta xarxa ideà un nou sistema de comunicació i va fer unes torres també diferents. Sembla ser que la direcció pràctica de la construcció la portava la Comissió Auxiliar Telegràfica formada per membres del cos d’enginyers de l’exercit sota el comandament del coronel Manuel Ramón García.
La xarxa catalana de telegrafia òptica militar el telègraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcció elevada). Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitja alçada que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari o codificador que nomès tenien les autoritats militars pertinents. Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.
El disseny i construcció de la xarxa es va fer en dos anys del 1848 al 1849. Es va fer tan rapid perquè es construïren poques torres de nova planta (la d’Avinyó n’és una d’elles) i molts telègrafs es col.locaren sobre campanars (Artés) i construccions situades estratègicament en llocs elevats.La xarxa arribà a tenir unes 80 torres i una longitud de 800 km. Estava estructurada en línies radials que sortien de Barcelona. Les principals eren: la línia de Lleida, la de Solsona, la del Lluçanès (per Manresa), la de Vic i la de Girona-La Jonquera. Algunes d’elles s’intercomunicaven (Lluçanès amb Vic, i Vic amb Girona). Funcionà durant 14 anys: des del 1848 fins el 1862 (molts més que la xarxa civil espanyola).
