Telecadira
De Viquipèdia
Un telecadira (o telesella) és un remuntador que consta d'una sèrie de seients (cadires) penjats d'un cable tractor que circula a velocitat fixa i és aguantat per diverses pilones.
L'alçada del cable respecte el nivell de la neu és com a mínim la necessària perquè un esquiador pugui passar per sota de les cadires sense haver de témer tocar amb el cap els esquís de la gent que és asseguda a la cadira (i que en general porten els esquís posats). Només prop de les estacions de base i final de trajecte, el cable circula prop del terra, de manera que els culs de les cadires quedin a l'alçada dels genolls dels esquiadors, que així podran pujar-ne i baixar-ne amb facilitat.
Per a evitar que, un cop asseguts, els esquiadors caiguin de la cadira, aquesta disposa sovint d'un element de seguretat que ho impedeix (antigament una cadena que cadascú havia de lligar als laterals, actualment una barra que s'abaixa i que sovint duu incorporada uns recolzaments per als peus). El número de possibles ocupants per cadira és d'entre una i vuit, essent però les més freqüents avui en dia de 4 i 6 persones. Per tal de suavitzar l'impacte de condicions meteorològiques adverses, a vegades s'instal·la en les cadires una mena de carcassa transparent abatible voluntàriament (així com una protecció de seguretat) que tapa el cos dels ocupants (però no els peus, que segueixen a la intempèrie). Són els anomenats telecadires cabinats.
[edita] Embragatge i doble embarcament
El número de cadires que hi ha penjades al cable és constant, ara bé, aquestes no hi estan enganxades sempre. En funció d'aquest fet distingim dos tipus de telecadira:
- No desembragable: Les cadires van sempre enganxades al cable. La velocitat d'aquest queda limitada a poc més de 2 m/s, que és el que permet als esquiadors que en pujar-ne no rebin un cop massa gran i que en baixar-ne no surtin amb massa velocitat.
- Desembragable: Les cadires se separen del cable en arribar a les estacions superior i inferior, on adopten una velocitat més lenta. Així, el cable pot circular a una velocitat major alhora que la gent pot pujar i baixar de les cadires més còmodament. La velocitat del cable hi és típicament de 5 m/s.
Per tal d'augmentar la densitat de cadires en el cable, s'ha inventat el sistema de doble embarcament, que consisteix en fer circular les cadires que arriben a la base del remuntador per dos camins diferents alternativament (de manera que la gent tingui més temps per a entrar-hi), tornant-se a posar l'una darrera l'altra en reenganxar-se al cable. El sistema no s'aplica a l'estació superior perquè s'ha vist que el que limitava el rendiment del remuntador era el temps mínim que la gent necessita per a asseure's i acomodar-se a la cadira (vegeu abaixar-ne la protecció,etc...), no per a sortir-ne.
[edita] Evolució històrica
Tot i existir des de gairebé els incis de les estacions d'esquí, els telecadires foren durant molts anys arraconats com a remuntador predominant pel telesquí, en comparació amb el qual són generalment més cars i sensibles al vent. Darrerament però, la seva major capacitat així com el fet que, tot i que demanar tant o més espai (de muntanya) aquest no requereix un ús exclusiu (hi pot haver esquiadors a sota) els ha tendit a fer predominar. Fins fa uns anys semblava que la tendència a les grans estacions mundials era subsituir els telecadires dels grans eixos de l'estació (molt de trànsit, i amb molt de desnivell i/o longitud) per altres remuntadors d'alta capacitat que no sotmetessin els esquiadors a les inclemències del temps, com ara telecabines, telefèrics o funiculars. Aquest procés però s'ha vist aturat per l'aparició dels telecadires cabinats, que permet una protecció suficient alhora que eviten als esquiadors la molèstia d'haver-se de treure els esquís a cada pujada (reduïnt doncs, el temps total d'ús).
Darrerament s'han desenvolupat telecadires híbrids (amb els telecabines), on, per la seva línia, tan poden circular-hi cadires com cabines (òbviament han de ser desembragables). Aquests ginys es coneixen com a telemixs.
