Tecnologies de la Informació i la Comunicació

De Viquipèdia

TIC és l'acrònim de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

• “Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d’eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua” (Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003)

També se solen anomenar NTIC: “Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació” Agrupen un conjunt d’elements, generalment aparells i programes (maquinari i programari), necessaris per a gestionar la informació (emmagatzemar-la, distribuir-la, trobar-la...) Podem considerar les NTIC, un concepte dinàmic, per exemple: a la fi del segle XIX el telèfon podria ser considerat “una nova tecnologia” segons les definicions actuals. Aquesta mateixa definició es podria aplicar a la televisió quan va aparèixer i es popularitzà en la dècada dels 50 del segle passat. No obstant això, avui no les posaríem en una llista de NTIC i és molt possible que avui en dia, els ordinadors ja no puguin ser qualificats de noves tecnologies. En un context ampli, podem considerar que el telèfon, la televisió i l’ordinador formen part del que avui anomenem TIC, tecnologies que afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació en el món actual.

Les noves tecnologies són inmaterials, ja que la matèria principal és la informació; permeten la interconnexió i la interactivitat; són instantànies; tenen elevats paràmetres d'imatge i so. Al mateix temps les noves tecnoligies suposen l’aparició de nous codis i llenguatges, l’especialització progressiva dels continguts sobre la base de l'audiència trencant la cultura de masses i dóna lloc a la realització d'activitats inimaginables en poc temps i introduïx el problema de la poca capacitat que té l'escola per a absorbir les tecnologies.

Un altre concepte de Noves Tecnologies són les NTAE (Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació). L'ús d'aquestes tecnologies enteses tant com recursos per a l'ensenyament, com mitjà per a l'aprenentatge, com mitjans de comunicació i expressió, i com objecte d'aprenentatge i reflexió(Quintana, 2004).

Entre els beneficis més clars que els mitjans de comunicació aporten a la societat es troben l'accés a la cultura i a l'educació, els avanços tecnològics i els beneficis que comporta l'era de la comunicació en que vivim llancen un balanç i unes previsions extraordinariament positives. Tot i així, alguns experts han incidit en que deu existir una relació entre la informació que es suministra i la capacitat d'assimilació de la mateixa per part de les persones. Por això, és convenient una adequada educació en l'ús d'aquests poderosos mitjans.

Per allò l'educació ha de replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i didàctiques. Les mateixes forces tecnològiques que faran tan necessari l'aprenentatge, el faran agradable i pràctic. Les escoles, com altres institucions, estan reinventant-se al voltant de les oportunitats obertes per la tecnologia de la informació. Les xarxes educatives virtuals són les noves unitats bàsiques del sistema educatiu, que inclouen el disseny i la construcció de nous escenaris educatius, l'el·laboració d'instruments educatius electrònics i la formació d'educadors especialitzats en l'ensenyança en el nou espai social.

[edita] Enllaços externs

• http://www.santboi.tv/socinfo_ccaa/Pols_SI_Sp_CCAA_i_cat.pdf Informe sobre l'estat actual de la societat de la informació internacional, a Espanya i Catalunya, i comparativa de les comunitats autònomes.]
• http://www.societatdelainformacio.com Societat de la Informació (català)