Teatre d'Epidaure
De Viquip??dia
| Teatre d'Epidaure | |
 |
|
| Documentaci?? | |
|---|---|
| Tipus | teatre |
| Arquitectes | Policlet el Jove |
| Comen??ament | 330 aC |
| Acabament | segle III aC |
| Localitzaci?? | Epidaure, l'Arg??lida, al sud del Pelopon??s. |
| Estil | grec hel??len??stic |
| Materials utilitzats | pedra |
| Sistema constructiu | arquitravat |
| Vistes | |
| Planta | 120 m (??) |
 idealitzaci?? d'un teatre grec |
|
 Unesco |
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | (i), (ii), (iii), (iv), (vi) |
| ID | 491 |
| Regi?? | Europa i Am??rica del Nord |
| Any | 1988 (12a sessi??) |
El teatre d'Epidaure ??s un teatre de l'antiga Gr??cia a Arg??lida, edificat al segle IV aC per a acollir els Ascl??p??ia, concurs en honor al d??u metge Asclepi. Fou el model de nombrosos teatres grecs.
Taula de continguts |
[edita] Descripci?? de l'obra
[edita] Elements t??cnics i estructurals
- Materials: Pedra i marbre (als seients d'honor)
- Suport: Columnes d'ordre corinti
- Coberta: Sense coberta
[edita] Elements decoratius
Els seients d'honor estaven ricament decorats, tamb?? cal destacar l'altar que hi havia en honor al deu Dion??s.
[edita] Espais exteriors
Situat a la falda de una muntanya, es va haver de construir un mur perqu?? la muntanya no s'obr??s. El teatre d'Epidaure, a m??s, t?? uns murs laterals de contenci?? del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
Fa??ana:
[edita] Elements interiors
En realitat el teatre no tenia fa??ana pr??piament dita, els actors entraven pels laterals, els p??rodes. El teatre estava organitzat al voltant de l'orquestra, de forma circular. La c??vea envoltava dues terceres parts de l'orquestra i la part restant era tancada per l'edifici que formava l'escena. L'esquema b??sic del teatre grec, i posteriorment del rom??, es basa en un pent??gon regular inscrit en el cercle de l' orquestra L'orquestra constitu??a el lloc on el cor cantava i ballava, per?? tamb?? era l'espai destinat a l'altar. S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un p??rtic d'ordre j??nic que feia 4 m d'al??ada per 2 m de fond??ria. Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els actors-, al qual s'hi accedia a trav??s de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part hi ha una estructura de columnes j??niques i arquitravats on no hi havien frescos ni mosaics. L'escena posse??a un rudimentari mecanisme de tel?? per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrev??s del dels telons actuals, sonia del terra i s'hi amagava a trav??s d'unes obenures practicades al paviment situat davant de l'escenari. Al teatre s'hi entrava a trav??s de dos accessos laterals que donaven a un passad??s situat entre l'orquestra i l'escena. La c??vea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien a l'orquestra i que permetien la r??pida circulaci?? del p??blic. A m??s h ha una perfecta visi?? i ac??stica de l???escenari des de qualsevol punt de la c??vea.
- Tipus de planta
Circular, 120 m de di??metre. Es divideix en 3 parts: l???orquestra (el nucli) la c??vea; amb forma de ferradura; i el prosceni, dividit en 2 parts, que es on actuaven els actors.
- Parts
Els teatres estaven b??sicament formats per tres parts clarament diferenciades: Al desnivell natural de 24 metres del terreny es situava la c??vea, de 120 metres de di??metre que es divideix en dos zones. La part inferior del hemicicle esta dividida en 12 cuneus amb una trentena de grades cada un mentres que en la zona superior es troben 22 cuneus amb 20 grades cada un. Les dues parts m??s allunyades ultrapassen la figura can??nica semi??circular, i s'avancen cap a l'escena. L???orquestra, circular, de 20 m de di??metre, era un cercle de terra batuda situat entre la c??vea i l'escenari on els membres del cor (coreutas) cantaven acompanyats per flautes, aquelles parts de la trag??dia o com??dia que suscitaven comentaris, laments o advert??ncies. El prosceni (skene) era darrere l???orquestra, all?? es desenvolupaven els di??legs entre personatges que representaven la ficci??. Destaca la grandiositat dels espais i el gran virtuosisme que s'aconsegu?? unint l'escultura i l'arquitectura, per?? no per les seves innovacions t??cniques.
[edita] Relaci?? amb l'entorn
[edita] Funci??
Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dion??s (d??u del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al d??u de la festa. En aquest cas es va constru??r per que hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d???Asclepi, que era al costat.
[edita] Simbolisme
El teatre neix en honor de Dion??s (d??u del vi i la festa). Dion??s era fill de Zeus. Segons els grecs invent?? el vi i li dedicaven jornades festives a la primavera i a l??? hivern, i fins i tot els esclaus eren alliberats per que gaudissin de la festa. D???aquestes primitives formes de festa va n??ixer el teatre, com a centre de reuni?? per a tota la comunitat.
[edita] Antecedents i influencies posteriors
[edita] Relacions amb obres similars de l'autor o de l'escola
[edita] Difer??ncies amb altres solucions coet??nies
La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perqu?? hi havia el santuari d'Asclepi, d??u de la medicina que guaria els malalts. A l'??poca hel??len??stica el seu culte va cr??ixer i aquest santuari era visitat per molts malalts. Aix?? doncs es va construir un teatre, el d'Epidaure, al sud-est del santuari.
[edita] Context hist??ric i art??stic
L'obra pertany a la civilitzaci?? grega d'??poca hel??len??stica. L'hel??lenisme ??s va desenvolupar des de el segle IV al II a/C. El rei Filip de Maced??nia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran, va continuar l'expansi??, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi. Despr??s de la mort d'Alexandre, els generals que es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern mon??rquiques(Egipte, ??sia menor, Gr??cia). Aix?? l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns, eren monarquies fonamentades en el suport de la for??a militar i personal del rei que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus s??bdits, li reconeixien plena autoritat i l'idolatraven.
