Tangut
De Viquipèdia
Els tangut eren un poble d'arrel tibetana establerts al oest de la Mongòlia, a la regió de l'Ordos i l'Alashan. Al final del segle X van fundar un estat que fou conegut com a regne de Si-Hia (Xi-Xia), que va obtenir el reconeixement del khan dels kitan (Liao), sobirà de totes les hordes del Gobi oriental, el 990. Si-Hia fou un perill constant per la província xinesa de Shanxi.
El fundador fou Tchao Pao-ki, també conegut per Li Ki-ts'ien que el 1001 va arrabassar als xinesos la important localitat de Ling-tcheou o Ling-wou prop de Ning-hia. No gaire lluny d'aquesta, a Halatchar, la dinastia va tenir la seva capital. El fundador va morir el 1003.
Els tangut de Si-Hia miraven d'expandir-se cap a Occident i el seu rei Tchao Töming (1006-1032) va arrabassar als uigurs la seva ciutat principal de Kan-tcheou (Sou-tcheou havia passat als tibetans). El seu fill Tchao Yuan-hao (1032-1048) va arrabassar als tibetans les regions a l'entorn de Sou-tcheou i Touen-huang. El 1044 va rebutjar un atac dels kitan per la zona de l'Ordos. En el seu regnat els tangut es van dotar d'una escriptura pròpia coneguda com escriptura si-hia, derivada del xinès [1]
[edita] Llista de sobirans
- T'o-pa Ssu-kung vers 880-vers 900
- Ssu-chien, vers 900
- Li I-chang, després del 900
- Li Jen-fo ?-933
- Li I-chao 933-935
- Li I-hsing 935-967
- Li Chi-jui 968-978
- Li Chi-Chun 978-979
- Li Chi-feng 980-1004
- Li Ki-ts'ien o Li Chi-Ch'ien (Tchao Pao-ki) 982-1004 (junbt amb Li Chi-feng
- Li Te-ming 1004-1032
- Li Yuan hao Ching tsung 1032-1048
- Li Liang-tzu (I-tsung) 1048-1068
- Li Ping-Ch'iang Hui-tsung 1068-1086
- Li Ch'ien-shun 1086-1139
- Li Jen-Hsiao Jen-Tsung 1139-1194
- Lie Shun-yu 1194-1206
- Li an-Chuan 1206-1211
- Li Tsun-hsu 1211-1223
- Li Te-wang 1223-1226
- Li Hsien 1226-1227
- Annexió de l'Imperi Mongol 1227
[edita] Notes
- ↑ una biblioteca de llibres i manuscrits en si-hia fou descoberta per la missió Kozlov a Qara-khoto (antiga Yi-tsi-nai, que Marco Polo anomena Etzina, al nord del Gansu) el 1908; aquests documents han estat publicats o comentats per Pelliot amb el títol "Les documents chinois trouvés par la mission Koslov", J. A, maig i juny de 1914; per Ivanov "Les monuments de l'ecriture tangout", J.A. 1920, Willy Baruch, The writing and language of the Si-Hia and K'i-tan, París 1934, i altres