Tabgatch

De Viquipèdia

El tabgatch (o T'o-pa) foren un poble turc que es va establir al segle IV a Ta-t'ong al nord del Shansi i va acabar unificant el nord de Xina. El nom de Tabgatch es va utilitzar pels occidentals per designar a la Xina. El nom es turc, i en àrab era Tamghadj i en grec Taugast.

Els tabgatch estaven dirigits pel rei Kuei (386-409) que va arrabassar als Heou Yen, de primer Tsin-yang (Tai-yuan) el 396 i després Txong-Xan (Ting-Txeou) al sud de Pao-ting el 397, i finalment Yé (Txang-to o Tchang-tö) el 398, i va fundar el regne de Wei o To-pa, que fou el seu nom dinàstic. Els Yen es van dividir en dos branques separades pel regne de Wei: els Pi Yen i els Nan Yen.

La dinastia Wei va establir la seva capital a P'ing-Tx'eng a l'est de Ta-t'ong i va dominar el Shansi i l'Hopei fins al riu Groc.

A començaments del segle V van rebutjar als joan-joan. Sota el rei Sseu (409-423) van defensar eficaçment la Gran Muralla i es van estendre al sud arrabassant als xinesos Lo-yang i tota la part del Honan que posseïen (423). El successor de Sseu, el seu fill Tao (423-452) va rebutjar als joan-joan (424) i va fer una expedició contra aquest poble l'any següent, travessant el Gobi i arribant uns mesos després fins el regne d'Hia que fou conquerit en gran part (426-427) i finalment annexionat (431). El 429 un altra expedició contra els joan-joan va ser derrotada amb greus pèrdues.

El 436 el rei Tao va envair els dominis dels Pi Yen i els va annexionar. El 439 va ocupar l'estat Pei Leang a Kansu, ocupant Ku-tsang o Kan-txou. Tao va atacar altra cop als joan-joan el 443. El 445 la dinastia va fer una expedició al Lob Nor regió governada pels Txan-txan, a causa de que aquestos interceptaven les rutes comercials. El 448 el general Wan Tou-kuei va imposar tribut a Qarashahr i a Kuldjha. El 449 es va fer una nova expedició contra els joan-joan al Gobi.

Tao fou enderrocat per una revolta de palau el 452 i substituït pel seu net Siun (452-465). Fou probablement llavors quan es van fer les gran gorgues búdiques de Yun-kang, prop de Ta-t'ong (entre 414 i 520). Sota Siun els Wei van ocupar l'oasi d'Ha-mi (o Hami) el 456 i van fer una nova expedició al Gobi.

A Siun el va succeir Hong (465-471) que va conquerir territoris a l'imperi xinès de Nankín: el 466 va ocupar Peng Txeng al Kiangsu, el 467 la conca del Huai-Ho, i el 469 el Shantung. El 470 va atacar a l'horda dels T'ou-yu-Huen al Kuku Nor i la van dominar. Hong (Hong I) fou un budista pietós; el 471 va abdicar en favor del seu fill Hong II (471-499) que també fou budista actiu i va humanitzar la legislació, i en el seu regnat els tabgatch o t'o-pa es van sinificar en costums i llengua, i el 494 la capital, que era a Ping-tx'eng al Jehol es va traslladar a la ciutat de Lo-yang; va començar també la construcció de les estàtues búdiques de Long-men al sud de Lo-yang (escultures que foren construïdes entre 494 i 579). Va fracassar en el seu intent de sotmetre a l'imperi xinès del sud.

El 499 el va succeir Kiao (499-515) que el 507 va intentar altre cop conquerir l'imperi xinès de Nankín però el seu exèrcit fou rebutjat al riu Huai-ho, que va quedar com a frontera permanent entre els dos estats, darrera de la qual (es a dir al sud) la fortalesa imperial xinesa de Txong-li (Fong-yang al Nanghuei) va resistir tots els atacs.

Mort Kiao (515) la vídua, la reina Ho, va governar del 515 al 528. Va afavorir el budisme però encara tenia els instints sanguinaris originals de la dinastia quan eren un poble nòmada. Va construir a Long-men i va enviar una missió a l'Índia del nord-oest dirigida pel missioner Song Yun que va passar per Lob Nor, Khotan, Pamir i Badakhshan, on es va trobar amb el khan dels huns heftalites, per arribar després a Uddiyana i Gandhara.

El 534 finalment la dinastia es va dividir en dos branques:els Wei orientals o Tong Wei i els Wei occidentals o Si Wei