Swing

De Viquip??dia

El swing ??s un estil de jazz que va n??ixer durant la d??cada dels ???30 (els anys 1935-1945 s??n coneguts com ???l???era del swing???) i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d???instruments utilitzats per formar les anomenades ???Big Bands???, com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington.

El swing es va gestar al llarg dels anys 30, i cap al 1935 s'havia va consolidat com a un estil dominant de la m??sica popular als Estats Units i una part acceptada del vocabulari jazz??stic, evolucionant des de l'anterior "sweet music". Un event fonamental en la popularitzaci?? del swing fou un concert de la banda de Benny Goodman realitzat al Carnegie Hall, a principis del 1938. Aquest concert, considerat un dels m??s importants en la hist??ria del jazz, va donar lloc com cap altre a la "swing fever", tot un fenomen social que va quedat integrat a la hist??ria de la m??sica nordamericana.

Si b?? l'impuls de les big bands va durar fins entrada la Segona Guerra Mundial, els efectes econ??mics d'aquesta no van trigar a notar-se. Molts m??sics hagueren de participar a la guerra, i les imposicions del clima b??l??lic obligaven a retallar costos i grand??ria de les bandes. Per quan la guerra acab??, l'era del swing estava entrant en crisi. Poques bandes romangueren actives posteriorment, entre elles notablement la de Duke Ellington. La m??sica popular pass?? a estar dominada pels "crooners", cantants que es recolzaven en un so orquestral. L'audi??ncia de jazz, per altra banda, gir?? la seua atenci?? cap al bebop, un estil radicalment innovador i menys comercial. Tamb??, el so big band acab?? evolucionant en el jump blues, que acabaria influ??nt, a la d??cada seg??ent, en un g??nere tan popular com el rock and roll.

Una big band t??pica inclou tres o quatre trompetes, dos o tres trombons, clarinets i sax??fons (dos contralts, dos tenors i un bar??ton), i una secci?? de ritmes formada per piano, baix, guitarra i bateria.

El swing era una m??sica composta, encara que amb un petit espai per a la improvisaci??, i curosament orquestrada, establint sovint forts contrastos entre els metalls (trompetes i trombons) i els instruments de canya (clarinets i sax??fons). Es tocava amb suavitat i amb un lleu rubato (o ???swing??? r??tmic), encara que amb una acurada precisi?? de conjunt.

Una altra caracter??stica del estil del swing ??s el riff, una frase mel??dica o harm??nica que es despla??a de secci?? en secci??.

Van ser els m??sics negres els qui van desenvolupar l???estil del swing, per?? tamb?? hi va haver compositors blancs que contribu??ren al desenvolupament d???aquest estil. Louis Amstrong i la orquestra de Fletcher Henderson l???any 1924 van ser els que el van fusionar el swing amb el jazz.

Tamb?? s???anomena swing a l???estil de ball acompanyat per la m??sica swing. Aquest estil sorgeix als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland.

Les comunitats afro-americanes de Chicago, New Orleans i Nova York van comen??ar a ballar una m??sica que sintetitzava els estils de ragtime, jazz i Charleston, donant nom a un ball anomenat Lindy Hop. Aquest tipus de ball t?? subestils com s??n el Balboa, el Charleston, el Jitterbug, el Ballroom Swing, el Ballroom jive, i el West Coast Swing. Aquests tipus de balls han sigut l???aportaci?? nord-americana al m??n del ball.