Stuart Sutcliffe
De Viquip??dia
| Stuart Sutcliffe | ||
|---|---|---|
| Informaci?? b??sica | ||
| Nom real | Stuart Fergusson Victor Sutcliffe | |
| Naixement | 23 de juny de 1940 a Edimburg, Esc??cia |
|
| Defunci?? | 10 d??abril de 1962 a Hamburg, Alemanya |
|
| G??nere | Rock | |
| Professi?? | m??sic, pintor | |
| Instruments | Baix el??ctric | |
| Anys en actiu | 1960 - 1962 | |
| Discogr??fica | Polydor | |
| Artistes relacionats | The Beatles, The Quarrymen | |
| Web oficial | stuartsutcliffeart.com | |
Stuart Sutcliffe (23 de juny de 1940, Edimburg, Esc??cia - 10 d'abril de 1962, Hamburg, Alemanya) fou el baixista original de The Beatles conegut tamb??, igual que altres persones, com el Cinqu?? Beatle.
Va ser amic ??ntim de John Lennon i per qui entra al grup el 1959. Va cursar estudis al Art College de Liverpool, on als 19 anys el van considerar l'estudiant m??s prometedor i amb m??s talent de l??institut.
Segons explica Paul quan Stu va vendre una de les seves pintures el 1959 per 65 lliures, John i Paul el van conv??ncer de comprar amb aquests diners una baix el??ctric alemany marca Hofner i unir-se a la banda, el qual molt dif??cilment sabia tocar. Es diu que l??usava m??s per est??tica que per inter??s genu?? de ser m??sic, segons Paul "era millor tenir un baixista que no sabia tocar que no tenir-ne cap". En algunes de les primeres fotos del grup quan encara eren desconeguts se??l pot veure tocant d'esquena al p??blic per a ocultar la seva falta de pr??ctica. En realitat el seu inter??s per formar part d'una banda de Rock & Roll, a m??s de la seva amistat amb John, era el de refor??ar la seva imatge de "bohemi" a l'institut.
??s en aquests inicis de la banda quan es d??na l'aportaci?? humor??stica de Stuart per a la creaci?? del terme Beatles (els que fan m??sica beat), juntament amb Lennon, aprofitant el joc de paraules que resultava de "Beetles" (Escarabats),semblant al nom del grup de Buddy Holly "Crickets" (Grills). A m??s a m??s, Sutcliffe era admirador d???una pel??l??cula de Marlon Brando "Salvatge" on sortien uns grup de motoristes que es feien anomenar The Beetles (Els Escarabats). Amb aquest nom, Lennon va canviar una E per una A . Sorgeix aix?? en la seva etapa inicial el grup "Long John and the Silver Beatles", posteriorment seria solament "The Silver Beatles" i finalment el nom amb el qual passarien a la hist??ria, The Beatles. Despr??s d'haver tocat una nit al Litherland Town Hall, al nord de Liverpool, els "Silver Beatles" van ser sorpresos mentre anaven cap a la seva camioneta. En la baralla, Stu va resultar colpejat al cap. Aquesta lesi?? repercutir?? en Stuart m??s tard.
El 1961, el grup havia realitzat la seva segona gira per Hamburg, Alemanya, i al final la banda torna a Liverpool, menys Stuart, qui decideix quedar-se m??s temps per a desenvolupar m??s la seva inclinaci?? per la pintura. En aquesta ??poca a m??s, Stu havia comen??at una relaci?? sentimental amb la fot??grafa alemanya Astrid Kirchherr (inspiradora del fam??s pentinat "Mop Top" Beatle i molt amiga d'aquests, amb el baixista, tamb?? alemany, Klaus Voorman, posterior integrant de Manfred Mann i Plastic Ono Band, aquesta darrera liderada per John Lennon. El 10 d'abril de l'any seg??ent, 1962, morir?? a conseq????ncia d'una hemorr??gia cerebral, amb tot just 21 anys. Just en la vig??lia de la tercera gira del grup per aquesta ciutat i dies despr??s del llan??ament del primer single de The Beatles "Love Me Do".
Hip??tesi de la seva mort: La germana de la seva enamorada, Astrid Kirchherr, de qui Stuart Sutcliffe es va enamorar, "arrabassant-se-la a Klaus Voorman" (segons paraules textuals del seu llibre), arriba a culpar a John Lennon de la seva mort donant a entendre que a causa de la gelosia que sentia cap a Stu, ja que deixava de costat al grup per una noia, va permetre que el colpegessin, i fins i tot que ell mateix va participar en l'agressi?? que li causaria el co??gul que posteriorment desembocaria en la hemorr??gia cerebral que li produiria la mort.
