Sputnik 1
De Viquipèdia
El Sputnik 1 (en rus: "Спутник-1", "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de la història. A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d’octubre de 1957 l'URSS va enlairar un coet R-7 des de Tiuratam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida un poc més gran que la d’una pilota de futbol. Minuts després, l’agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat.
El president dels Estats Units va ordenar d’accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar objectes a l'espai. Quatre mesos després de l’Sputnik els americans aconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que l'Sputnik I. Es diu que Nikita Khruixtxov, president soviètic després d'Stalin va comentar irònicament “Bah, només han pogut llançar una taronja”.
En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durant molt de temps, fins a l’arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics eren els primers en tot allò que feia referència a l’exploració de l’espai.
[edita] Característiques tècniques
El cap d'enginyers encarregats de la construcció de l'Sputnik I fou Sergei Korolev.
L’Sputnik 1 era una esfera d’alumini, de 58 cm de diàmetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d’energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una càpsula que també contenia un emissor de ràdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a La Terra sobre la temperatura dins i fora de l’esfera.
