Solanum nigrum
De Viquip??dia
Aquest ??s un article sobre un esp??cie extingida o vivent. Per ??sser completa, li manca una taula taxon??mica que n'indiqui la classificaci?? en taxons. Si en teniu coneixements, afegiu si-us-plau aquesta taula taxon??mica. Podeu emprar la Plantilla:Taxobox.
Tom??quera del diable |
||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Tom??quet del diable
|
||||||||||||||||||
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
Solanum nigrum L. |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
??s una planta herb??cia de la fam??lia de les solan??cies; d???origen sud-americ?? i emparentada amb l???alberg??nia (Solanum melonera) i el tom??quet (Solanum lycopersicum), actualment creix pr??cticament a tot el m??n. Segons el terreny i les condicions de nutrici??, pot arribar a ser molt t??xica ja qu??, cont?? elevades concentracions de solanina, un alcaloide que la planta empra com a defensa contra els depredadors i qu?? s???acumula a les parts verdes de la planta. Malgrat aix??, t?? un cert ??s en fitoter??pia.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
S.nigrum ??s una herba lleugerament "pubescent" de fins 50cm d???al??ada, amb fulles grans, alternes i peciolades, amb limbe ovoide m??s o menys sinu??s, i infloresc??ncies formades per 3 a 6 flors hermafrodites de entre 5 i 7 mil???l??metres; aquestes s???agrupen en cims pedunculats, amb p??tals blancs que sobresurten les anteres grogues molt destacades. El calze t?? 5 separes. Les flors son tan petites que no es poden distingir a simple vista. Els fruits son baies d???1cm de di??metre; verds quant son immadurs (amb grans quantitats de solanina) i es tornen negres quan maduren.
[edita] Principis actius
?? Alcaloides: Solanina, solasonina, solanigrina, solamargina, asparagina
?? Tanins
?? Saponines
?? ??cid n??tric
?? Nitrats
[edita] ??s medicinal
Les solanines resulten molt t??xiques, al igual que altres alcaloides (xaconina i solasodina) presents en el fruit i les fulles de la planta. El enverinament produeix v??mits, dolor estomacal, sopor, augment de temperatura i en casos extrems, par??lisis i finalment la mort per fallida card??aca. La concentraci?? de solanina dep??n del grau de maduresa (en els fruits), del terreny de cultiu i de les condicions nutricionals de la planta. El seu valor t??xic fa que la infusi?? s???usi a vegades com insecticida per protegir els cultius, en especial en combinaci?? amb la bact??ria Agrobacterium tumefaciens.
En medicina popular, les fulles o la infusi?? en fred s???usa com a sedant, antiinflamatori, antipir??tic i purgant; la sobredosis, per??, pot ser fatal. Donat que la cocci?? destrueix la solanina, els fruits madurs s???usen ocasionalment en melmelades i conserves.
[edita] Toxicitat
Molt alta. Les intoxicacions es produeixen per ingesti?? de baies especialment en els nens, pels quals els resulten molt atractives.(L'ingesti?? d'uns 6 fruits per part d'un nen pot resultar mortal. La toxicitat dels fruits en alguns periodes de l'any pot doblar la de la Solanum dulcamara o solanum dol??. Els alcaloides continguts en aquests resulten molt t??xics produint lesions en l'aparell digestiu i en els pulmons. Una ingesti?? elevada pot produir necrosi en el fetge o edemes en els pulmons.
En quant als fruits, resulten molt m??s perillosos abans de madurar q ??s quan preenten una dosi m??s elevada de solanina. S'han produit intoxicacions alimentaries a partir de menjar fruits de herba mora. T?? molta semblan??a amb els p??sols per tan la toxicitat per ingesti?? accidental ??s la m??s com??.
Els simptomes son dolors de panxa, salivaci??, diarrea i problemes hep??tics. En dosis elevades, disminueix el pols, dificulta la respiratoria, convulsions, aturada de cardiorespirat??ria, mort.