Sofia Kovalèvskaia
De Viquipèdia
Sofia Vasílievna Kovalèvskaia (Софья Васильевна Ковалевская, Moscou, 15 de gener de 1850 – Estocolm, 10 de febrer de 1891), matemàtica russa.
Va viure la seva infantesa a Palibino (Bielorússia). A més de la seva germana, dos dels seus oncles van influir notablement en la seva vida. Un d'ells, un autèntic amant de la lectura, encara que no era matemàtic l'apassionava aquesta ciència; el seu altre oncle li ensenyava ciències i biologia. Als tretze anys va començar a mostrar molt bones qualitats per a l'àlgebra però el seu pare, a qui li horroritzaven les dones sàvies, va decidir frenar els estudis de la seva filla. Encara així Sofia va seguir estudiant pel seu compte amb llibres d'àlgebra, en part prestats per un veí físic, i allò que mai no havia estudiat ho va anar deduint a poc a poc. Els anys de la seva adolescència van ser anys de rebel·lia, l'època de les grans revolucions i manifestacions de segle XIX en les quals el socialisme feminista anava guanyant terreny.
Fins llavors a les dones se'ls impedia l'accés a la universitat, per la qual cosa es contreien matrimonis de conveniència. Això és el que va fer Sofia per escapar del control patern i poder estudiar. Així es va casar amb Vladimir Kovalevski i va marxar a Heidelberg, on tampoc no la van deixar accedir a la universitat excepte com a oient. Aviat va atreure l'atenció dels professors que la van recomanar per a la universitat de Berlín, on era professor Karl Weierstrass, considerat el millor matemàtic de l'època. Allà tampoc no era permès l'accés de les dones a les universitats, però Weierstrass va accedir a treballar amb ella en privat.
La col·laboració amb Weierstrass fou profitosa i en aquella època realitzà treballs d'importància sobre equacions diferencials en derivades parcials (amb el teorema de Cauchy-Kovalèvskaia), funcions abelianes i la dinàmica dels anells de Saturn. Aquest darrer treball li valgué el doctorat per la universitat de Göttingen el 1874.
Després del suicidi del seu marit, el 1883, i amb l'ajuda de Gösta Mittag-Leffler, Sofia va poder treballar a prova durant un any a la universitat d'Estocolm, lloc que esdevingué permanent qun fou nomenada professora de per vida el 1889. Durant aquest temps Sofia va militar activament en els moviments socialistes, fet que li valgué l'enemistat del professorat més conservador. Fou també l'època en què escrigué un important article sobre la rotació de cossos sòlids respecte a punts fixos, que més tard seria premiat per l'Acadèmia de Ciències de París, l'any 1888.
Després d'un viatge per França l'any 1891, morí de tuberculosi a Estocolm aquell mateix any.
